Perquè s’es corrupte?

Perquè s’és corrupte?.

La corrupció. Prefix co= sinònim de junt. Rumpere= trencar, sufix tio= efecte….

Trencament,  degradació d’alguna cosa, descomposició biològica després de mort,  Corrupció lingüística, de materials, intel·lectual, econòmica… Disminució de la dignitat d’una persona o la categoria moral d’una cosa

La corrupció pot ser, en part,  la  manipulació o transgressió  de les normes que regeixen una organització, amb vista a aconseguir un benefici privat. Ser corrupte o no  és independent del poder que es tingui, si es té poc poder la corrupció econòmica és de baix o relatiu abast, si es té molt poder és alta. Sent greu en les activitats inter- personals ho és encara més en les activitats públiques en les quals es roba patrimoni de tots

La corrupció material en democràcia es combat amb el control i balanceig de poders públics i en la fugida de les majories absolutes, organització, verificació i auditoría. Psicològicament  es controla activament amb l’adquisició de valors fonamentals. Probablement, ningú està suficientment lluny de l’influx de la corrupció, cal estar molt atents, la corrupció pot entrar en nosaltres fins i tot sense adonar-nos,   tan solament fa falta tenir l’oportunitat i trobar una justificació subjectiva fàcil. A gran oportunitat gran corrupció a petita oportunitat corrupció petita.

La corrupció, que entenc més greu i estesa, és la corrupció intel·lectual, o pensament degradat La profilaxi protectora del qual es construeix amb la lectura, l’estudi,  el coneixement, la “remis en cause”, el dubte,  la relativización, la multiculturalitat, la cerca  i l’autocrítica. La discussió, l’intercanvi, la revisió i repàs, el contacte amb el desconegut, amb els desconeguts, els contraris, els oponents. La passió pel descobriment. La lectura dels que no t’agraden, la confrontació amb el desagradable. El risc, l’aventura intel·lectual, l’autocrítica i riure’s d’un mateix.  La revolució la innovació, la desconfiança del cregut, la suspicàcia davant l’adulació i la bona elecció de guies i mestres. Corrupte és el constructo intel·lectual abonat i fomentat prioritaria o exclusivament per la intuïció, fanatisme, supersticions, seguretats patològiques, filiacions incondicionals. La instal·lació en el continuisme sistemàtic,  el coneixement basat només en el boca a boca, l’acomodació automàtica a la tradició, llegendes, esoterismes.  Soci acérrim/acrític/integrista de molts clubs, sectes, associacions, ideologies,  religions, partits polítics…

Des d’una perspectiva psicopatológica, el corrupte és un individu que sistemàticament ignora a el “altre” i prescindeix dels valors ètics, morals i cívics que garanteixen l’equitat en la convivència, construint una seguretat màgica sobre la base de la seva “veritat”..(perillosíssima paraula).

L’acomodació corrupta fa que, en general,  el corrupte visqui  tranquil. Si són persones amb patologies psicològiques, tenen mecanismes de defensa contra les  emocions perturbadoras com la culpa,  la vergonya i de ser conscients de pensar aspectes d’ells mateixos inacceptables des de l’ètica. Aquests mecanismes els tenim tots amb diferent grau i ens ajuden a viure. Però en aquests casos el seu ús invasiu ajuda als corruptes a cometre i mantenir els seus actes delictius o degradacions intel·lectuals.. “..en suprimir la consciència de delicte o la culpa, mantenin la conducta delictiva», (J.L. Pinillos).

En opinió del psicoterapeuta Luis Muiño, el pes de la consciència en aquestes persones no existeix. «Es consideren per sobre del be i del mal”, com diria Nietzsche. No tenen l’escala comuna de valors que té el ciutadà mig. No s’atenen  a la norma moral de la resta, que a més consideren que aquesta moral és la del perdedor i els mediocres. És més, justifiquen els seus actes.  No mostren pesar són  ególatras, tremendament narcisistes, consideren que estan per sobre de la resta.

Una altra singularitat del corrupte és la seva irresponsable sensació de invulnerabilidad. Creuen que les seues malifetes i/o constructes mai seran descoberts ni es jutjaran i, per tant, mai seran condemnats. Se senten immunes i descarten les conseqüències negatives inherents a les seves actuacions, la qual cosa els incentiva a ser temeraris, a vanar-se de les seves activitats il·lícites i a no dimitir dels seus llocs quan són descoberts en els seus delictes, per l’obstinada i patològica negativa a reconèixer-los. Transgredeixen  intencionadament les normes moguts per l’ambició i per la seva obsessiva identificació de l’èxit amb els diners així com per la seva necessitat d’un reconeixement social que satisfaci al seu ego.

Però, per acabar,  si m’obliguen a triar,  em produeix més torbació la corrupció intel·lectual que la de molts robagallines a l’ús, i encara més  la hipòtesi de treball que alguns poguéssim ser corruptes alguna vegada..si coincidissin les circunstancies oportunes.

Octavi Garcia, Lic Psic. Arenys de Munt. Març 2017.

Madre yo al oro me humillo,

Él es mi amante y mi amado,

Pues de puro enamorado,

De contínuo anda amarillo.

Que pues doblón o sencillo,

Es hermoso aunque sea fiero…

Poderoso caballero es don dinero. (F de Q. 1580-1645)

(Letrilla de octetos)