QUÈ ENTENEM PER CRIANÇA DELS FILLS?
Els éssers humans arribem en aquest món immadurs, sí, no estem preparats per a una vida autònoma, com altres mamífers, que neixen i gairebé ja poden caminar i ser operatius.
Per sobreviure ens cal algú que ens proporcioni cures físiques i emocionals, que ens alimentin, ens cuidin, que ens portin, ens canviïn… som totalment dependents durant molt de temps.
I el paper primari de la mare com a contacte afectiu i nutritiu en tots aspectes és essencial i el pare com a suport en els primers anys de vida.
Els fills necessiten ser sostinguts, necessiten sentir un aferrament a la persona/persones primàries que el cuiden. Això els farà sentir segurs quan les seves necessitats afectives i físiques es veuen cobertes.
Quan els fills venen, no tenen un manual d’instruccions i és cada família, mare i pare que amb la relació ho han d’anar descobrint… tot i que sempre ajuda saber el que necessiten els fills en cada etapa del seu creixement. A més és un compromís per a tota la vida. És una gran responsabilitat.
El llibre Los Buenos tratos en la infancia, Parentalidad, apego y resiliència de Jorge Barudy y Maryorie Dantagnan (recomanat per la Fina Trullas), ens diu:
“Des del moment de la concepció d’una nova cria, a la infantesa, a la vida adulta i a la vellesa cap persona pot sobreviure sense les cures d’una altra. La sanitat física i sobretot mental depèn dels tractes bons i dolents que rebem en la nostra existència”.
S’ha comprovat científicament que les relacions afectives i socials que fan que una persona estigui sana resulta d’haver estat atesa, cuidada, protegida i educada en períodes importants de la infància i l’adolescència. Això fa que la persona després pugui cuidar-se a si mateixa i participar en societat de forma sana.
Tenint en compte tot això, de com n’és d’important l’afecte rebut pels fills, és important la presència, el temps de qualitat amb ells… Tot això faran que puguem fer unes relacions de qualitat entre nosaltres i els nostres fills se sentin amb més seguretat d’adults.
Después de – de l’àlbum de Rosa Zaragoza – Néixer, Renéixer
