Hem de controlar el que pensem?.
Guió de Octavi Garcia per el punt de l’interrogant del dia 24-1-2023
Depend de l’objetiu.. Probablement molt menys que altres parts del teu cos com les mans, el lenguage, l’expressió corporal…perquè el pensar és la potestat humana més valuosa, poderosa identificadora i de molt difícil i, com gairebé sempre, innecessari control. Tret que els teus pensaments et provoquin ansietat, obsessió, agressivitat, depressió o destrucció.
No m’agrada el verb controlar, té connotacions reaccionàries i tendeix a la inmobilidad. Potser seria millor conduir el pensament, el que implica una productivitat normalment constructiva. Però abans d’intentar conduir el teu pensament has de conèixer-ho. Despues d’intentar-ho (i no aconseguir-ho del tot) el optimitzes, guardant i fomentant tot allò que sigui progressista, respectuós i constructiu. Mai et quedaràs com a sant, arribaràs més lluny: seràs un ésser humà.
Descartes identifica l’existència amb el pensar. Ets el que penses. Si et trasplantessin totes les parts del teu cos menys el cervell continuaries sent Joan Manlleu Picatorta, DNI 36906654. I pensant igual que sempre. Aquest pensament és amb el qual ens autoidentifiquem orgullosament com a diferent d’altres espècies animals …..a pesar que coneixem molt poc dels mecanismes cerebrals dels animals i molt menys de les intimitats fisicoquímiques del nostre propi cervell.
La conducció del nostre pensament presenta uns grans paranys. Sigmund Freud separa el pensament humà en tres estadis: Això, Jo i SuperJo. Entre els tres es condueix el nostre pensament misteriós. L’Això, instància inconscient dominada pel plaer immediat, pulsions i hedonisme en conflicte amb el Super Jo. El Jo, com a principi de realitat, control i mecanismes de defensa, majoritàriament conscient. El SuperJo, conscient i inconscient, que és dipòsit de les normes, ceencias, socialització..en permanent conflicte amb l’Això. Ja tenim l’escenari de la batalla de la teva vida. Si harmonitzar (controlar) la teva vida conscient és difícil imagina’t quan intervé un inconscient no detectable a primeres lectures (o a cap lectura).
El pensament és el procés/mecanisme més complex de la naturalesa. Cent mil milions de neurones relacionant-se a 100 metres per segon, amb una potència de -60 mV. Normalment com més funciona més eficient i complexa és la nostra vida.
“Els sentiments no són com les aixetes que tu pots obrir o tancar a voluntat” (Anònim).
Les bases fisicoquímiques del pensament i la seva relació filogenética i influència del coneixement o ambient són el gran tema d’estudi. No tenim clar quin control-orientat hem de seguir. Ni tan sols sobre què exactament, perquè ens falta normalment una autoanàlisi eficient. Clar que pensem aconseguir-ho però això és un voluntarisme fruit del nostre amor cap a nosaltres mateixos. En el cervell els inpouts conscients en inconscients conforman la nostra personalitat pensant, de la qual només coneixem una part. Semblaria que aquesta anàlisi condueix al relax i inacció, sí però solament als mediocres. . Al contrari. Aquesta consciència del desconegut ha d’incitar a alliberar i dinamitzar el pensament, lluitar contra la ignorància el costum i dogmes inmobilizants.
Descartes va introduir el concepte de dubte metòdic segle XVII com a mètode de raonament, va viure pensant per si mateix i per a si mateix. El seu llegat ens ensenya que no ens podem fiar de les autoritats, ni de la tradició, ni del que ens compten. Hem de buscar la certesa a partir del que nosaltres mateixos podem desenvolupar. El seu mètode és l’escepticisme metodològic, el dubte metòdic.
L’administració del pensament ha tingut dos grans usos històrics. El de sanació de problemes mentals, obsessions, filies, fòbies, angoixes, terrors, trastorns de conducta..i tambien usos perversos de manipulació per objectius més o menys espuris, (alguns filòsofs, predicadors, catedràtics, escriptors, família, amics, enemics, polítics…fins a guionistes del Punt de l’interrogant). Vigilants, millor instal·lar-se en el veritable pensament creatiu : viure en el desenvolupament operacional de millora de la teva vida en un marc d’estratègia del canvi.
Octavi Garcia Rivalt, Lic Psicologia clínica i post grau en Industrial, (Universitat Central de Barcelona) . Diplomat psicometria i psicoanàlisi (C.I.P.P.) Arenys de Munt, Gener 2023.
Més enllà de la nit que em cobreix
negra com l’abisme sense fi,
agraeixo als déus, els qui vulgui que siguin,
per la meva ànima indestructible.
En les arpes de les circumstàncies
no he parpellejat ni plorat..
Sota els cops del destí
el meu cap sagna pero resta dret.
Més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes
jeu l’horror de l’ombra.
Encara amb l’amenaça dels anys,
em troba i em trobarà sense por.
No importa qué estreta sigui la porta,
Qué carregada de càstigs la sentència.
Soc l’amo del meu destí:
soc el capità de la meva ànima.
Invictus (1888), William Ernest Henley, Inglaterra ( 1849/1903)
