Sabem gestionar la frustració?
Que passa quan… Et diuen alguna cosa, llavors ho penses, quan ho penses, sents alguna cosa o emoció (positiva o negativa), aquesta cosa què et fa o què et provoca, segons com ho sents o com ho vius, passa pel teu sistema de creences, seguidament fas una interpretació, creus que això vol dir que… I finalment fas una acció i reacciones d’una manera o d’altre.
Anem per passos… Quan fas una interpretació, si creus que l’altre t’està agredint, menyspreant, no valorant, no entenent, o sigui una sèrie de sentiments i emocions que no saps gestionar, la teva resposta podria ser reactiva o proactiva. De què depèn?
De les teves experiències, de la societat on vius i el que simbolitza, del dia que fa, de com et sents avui, de qui t’ho ha dit… de totes les creences i sentiments. Quina gestió emocional fem de tot això?
Sabem escoltar, entendre, sense jutjar?
Segons com nosaltres cultivem la nostra capacitat de reacció, podem aprofitar el que ens està passant i veure-ho com una possibilitat de creixement i seguirem el nostre camí.
Vull parlar-vos del Sistema reticular activador ascendent és una part molt xula del cervell, que ens pot ajudar a no sentir-nos malament i buscar una alternativa a la frustració, ja que té la funció de filtre i acaba mostrant el que t’interessa: quan busques algú, t’ho acaba mostrant.
Segur que tot us ha passat: aneu al metge i us diu que teniu una tendinitis i acabeu parlant amb algú que la té i després mirant una revista, ara heu vist un article que en parla de com millorar-ho.
No em podia saltar de parlar-vos de com ens afecta sentir més frustració el fet de passar hores a les xarxes socials.
Persones enganxades a les xarxes per què? Crea addicció. Us faig una reflexió de Marian Rojas una psiquiatra, que ho explica de manera senzilla.
1. Són vídeos i estímuls curts, per tant, dopamina
2. Et posen només el que t’agrada gràcies a l’algoritme
3. No hi ha espai entre un i l’altre, és llum, so i imatge, tota l’estona sents recompensa.
La gravetat d’això és: modifica el sistema de recompensa del cervell;
normalment quan volem alguna cosa ho lluitem per aconseguir-la i cultivem l’hàbit de l’esforç, la força de voluntat, de constància, d’ordre.
Si tota l’estona volen sentir alguna cosa es tornen drogoaddictes emocionals i estan evitant la tolerància a la frustració i això té conseqüències devastadores per la salut, saber dir que no, es haver cultivat el sistema de gratificació i una bona gestió emocional.
Volia afegir què pot propiciar aquesta frustració l’algoritme de les xarxes, ja que si hi ha persones amb indicis de problemes de salut mental, l’algoritme crea distorsió de la realitat i fomenta la patologia, car només li ensenya persones que teòricament estan bé i li augmenta l’obsessió i és molt perillós en TCA.
Tot va dedicat a la imatge exterior i no cap als valors reals i interiors de les persones, és com un aparador sense vida.
Si creem i cultivem valors com ara l’empatia, l’escolta, la bondat, la comprensió, la tolerància, la inclusió, acceptació i ho fem des de l’amor, ho creieu possible?
Gemma Puig
