Puc canviar la interpretació de les experiències viscudes?
Programa del 22 de novembre.
Guionista Joaquim Palomar
Convidats: Eva Aixelà, Montse Masvidal i moderador Francesc Coll.
Cançó proposada: «Ain’t got no, I got life» de Nina Simone.
Aquesta cançó de Nina Simone, comença amb un reguitzell de greuges assumits per diferents condicions
de discriminació (i per a això ens hem de posar en la pell i el context de la cançó), com són la condició de
«dona, negra, pobra etc…». L’assumpció d’aquests criteris discriminatius afavoreix que ella mateixa ho
vegi tot negatiu, però la cançó dona un tomb i acaba enfocant-se no pas en allò que no té o en allò que la
discrimina, sinó en allò que té i allò que la fa feliç. És a dir que la pressió de negativitats sobre la Nina
poden portar a dos vies principals, enfonsar-se, assumint el que li ve donat i no veure més enllà, o trobar-
hi una sortida i enfrontar-se per a canviar. I, això no és més que un canvi d’interpretació de la seva pròpia
vida.
Els fets i el món en general no són objectivables per a nosaltres, sinó que sempre són interpretats. És a dir
que els percebem i entenem a través de la descodificació que en fa la nostra cultura o cultures adquirides
en el sentit més ampli, incloent-hi l’ordre social els valors i les creences. A tot plegat, cal incorporar-hi
elements com el context, l’experiència acumulada, els prejudicis, el punt de vista o l’enfocament. És a dir
que la realitat, per a les persones, és essencialment subjectiva i això vol dir que n’hi ha, com a mínim una
diferent per a cada persona. Això ho explica, en certa forma, un clàssic del cinema, que és Rashomon,
d’Akira Kurosawa.
Això implicaria, si la vida fos una matemàtica pura, què si variem els factors que conflueixen en aquesta
equació interpretativa, el resultat serà fàcilment diferent. Per tant, si aquest fos el cas, nosaltres a mesura
que vivim i incorporem experiències, ens troben en contextos diferents, o entenem que hi ha altres formes
d’entendre la vida, també hauríem de variar les nostres interpretacions de les experiències viscudes. Però,
«ai las!», això només és cert parcialment, perquè la realitat humana desafia la matemàtica cartesiana, i
així quan mirem darrera, ens trobem que molts records els mantenim en la mateixa interpretació durant
anys, si no exactament, sí que es mantenen en part iguals, per molt que nosaltres haguem canviat i
adquirit noves eines interpretatives.
No obstant, malgrat les resistències de la ment a esborrar completament una interpretació determinada, i
més quan aquesta porta una forta càrrega emocional, el cert és que el més probable és que els canvis en
nosaltres mateixos i en la nostra vida afectin i modifiquin la interpretació de fets viscuts i d’això en
podem extreure una bona estratègia per a treballar, per exemple, patiments emocionals.
De fet, moltes adaptacions culturals alteren l’interpretació dels fets per a evitar patiments, com en el cas
de l’altíssima taxa de mortalitat infantil a les faveles del brasil (com va tractar Nancy Shepherhugues, a
«La muerte sin llanto» [que es pot trobar gratuïtament a internet]). Moltes afectacions psicològiques
poden ser vençudes si s’aconsegueix que el «subjecte» accepti altres interpretacions del motiu del seu
patiment i de la seva vida, o bé si s’aconsegueix modificar el seu enfocament.
Moltes religions alleugen el patiment a la incertesa o les vicissituds de la vida en donar-los una
interpretació, però clar, aquí també sorgeix un altre problema que té la possibilitat de canviar la
interpretació de la vida, i és la manipulació. Mitjançant codis interpretatius com la mateixa religió, o els
mitjans de comunicació, els idearis polítics o tants altres, la nostra percepció i interpretació de les coses
pot veure’s alterada si algú hi col·loca dins nostre els seus codis de pensament. Per això hi ha tanta lluita
pel control dels mitjans, de la informació i de la seva difusió.
I això explica en gran part, terrabastalls morals tant terribles com el nazisme, que va fer creure a moltes
«persones normals» (com deia la Hannah Arendt) que la guerra i la mort de jueus, gitanos o altres, eren
quelcom necessari i just, perquè aquestes van adoptar els punts de vista i la cosmovisió nazi. Però també
ho podem trobar més prop en el temps i l’espai, com ara aquella gent que esperonava guàrdies civils i
policies espanyols per a que atonyinessin a gent normal que volia votar el seu propi destí a Catalunya, o
bé entendre que les víctimes eren els policies armats que havien patit un calvari de nervis i por.
Els canvis en la interpretació de les experiències viscudes són, al meu entendre, possibles i això ens atorga
moltes possibilitats positives però també uns perills que aquells que tenen poder saben molt bé i no ho
desaprofiten. Com hem d’aprofitar-ho o d’enfrontar-nos-hi doncs? N’hi ha prou en adquirir un fort esperit
crític? Hem d’incorporar quanta més diversitat interpretativa millor? Una mica de tot? Això és quelcom
que hauríem de reflexionar.
