🔊 Escolta el pòdcast
La fe sol ser definida com la creença o confiança en algĂş o alguna cosa. Habitualment es relaciona amb la religiĂł i l’existència d’un mĂ©s enllĂ però no tĂ© perquè ser quelcom merament metafĂsic.
La fe Ă©s un concepte efĂmer i per això difĂcil de comptabilitzar cosa que tendim a fer molts de nosaltres en molts aspectes de la nostra vida, comparant-nos amb els altres i aspirant, sense voler, a tenir mĂ©s de qualsevol cosa que un altre.
La fe és un valor que posseeix l’home i que és susceptible de canvis, és a dir, pot augmentar però també pot minvar i no necessà riament cal que aquest fet esdevingui de manera conscient. De vegades, les nostres emocions i sentiments són tan intensos i tan sorprenents per a nosaltres mateixos que s’escapen a tota raó i només podem sostenir-los des de la fe.
Per a mi, tenir fe és:
- creure en mi mateix confiant en els valors que tinc, descobrint-los, coneixent-los, acceptant-los i compartint-los;
- creure i confiar en què l’amor tot ho mou i tot ho pot, en què l’amor estĂ present i uneix la humanitat i tots els Ă©ssers vius;
- creure que tot anirĂ endavant i l’amor s’imposarĂ ;
- creure en l’amor entès des del compartir, l’aprendre, l’acceptar, el perdonar, el no jutjar, l’agrair.
Dono, doncs, un SI en majĂşscules a l’interrogant d’avui. Tot es redueix a la fe donada la seva concepciĂł metafĂsica. La fe brolla de l’interior i no pot ser entesa per la ment ja que la ment Ă©s lògica, i d’alguna manera previsible, tot al contrari del què es desprèn de la nostra intuĂŻciĂł i saviesa interna que sĂłn totalment imprevisibles i defugen la lògica i la raĂł.
El primer acte de fe hauria de ser de manera indubtable cap a mi mateix, doncs sóc un ésser ple i amorós. Al quedar tot reduït a la fe, tot es redueix a creure i confiar en què la força comuna de l’amor que nia dins de cadascú de nosaltres farà que tot esdevingui possible.
