Guió Punt Interrogant “Soc jo qui penso” Guió de Eva Aixelà

programa dia 20/09/22

És molt habitual tenir un bon embolic amb aquest interrogant, ja que segurament deus haver escoltat i llegit afirmacions amb diferents conclusions, i es que no és fàcil treure l’entrellat amb tanta informació i maneres d’interpretar. I justament amb això ja ens endinsem en el meravellós mon del pensament, del cervell i de amb que t’identifiques i sobre tot, el per què ho fas.

Entendre com funciones i la teva biologia et pot obrir les portes a deixar de patir.

Aquest patiment en gran mesura es deu a donar com  vàlids, únics i reals, els teus pensaments.

I entenc el que pots estar pensant ara:

-¿A què puc creure si no és a els meus pensaments?. Per algun motiu els tinc i son meus, és la raó.

Per què…. ets tu qui penses?

Com pots dubtar sí ets tu qui penses quan el pensament està en tu?

Sembla de sentit comú  contestar directament:

-Sí, jo soc qui penso. Qui podria ser sinó?

Però si li dones una volta al  concepte i a el que ens diuen els científics sobre el pensament, pots entrar en dubte amb aquest si tan rotund i obrir la porta a trobar el punt de l’interrogant.

El cervell és un òrgan encarregat de moltes funcions vitals, i una d’elles i que és imprescindible en aquesta reflexió d’avui és la funció de creació de pensaments.

O sigui, el cervell és el productor dels teus pensament, l’encarregat biològicament de que tinguis pensaments, i aquests són inherents a l’humà.

A mi m’ha servit molt entendre que els pensaments  són propostes neuronals. Sí, propostes només, i tu saps que una proposta està per avaluar-la  i decidir si és la bona o en busco d’altres.

Un pensament pot crear-se voluntàriament, amb consciència?

Un pensament creat inconscientment el pots controlar?

El que no controles, malgrat estigui dins teu, ets tu?

Tu estàs incidint en aquesta proposta que t’arriba per sobreviure la situació?

Els pensaments conscients són teus i els automàtics no tant, o gens?

En la teva vida segur que experimentes les dues veuetes, aquella que et diu que has de menjar saludable i l’altre que et diu que per una altra mica de xocolata no passa res? I així amb tants altres temes. Aquesta és la gran lluita interior a la que et sotmets diàriament mentre dubtes de qui ets tu.

¿quina d’aquestes ets tu? Una, les dues, cap d’elles?

I sí, soc conscient de que acabo de posar sobre la taula moltes propostes que ja estan en lluitant per el protagonisme en el teu cervell, o que t’estan generant més interrogants.

Ens acompanyes a entendre’t més?

Quedat amb nosaltres, escull la millor proposta per viure aquest moment.

Recomanacions:

Llibre “El libro que tu cerebro no quiere leer” del biòleg David del Rosario.

O la seva xerrada a youtube: