Guió: Octavi Garcia | 16-06-2026

El substantiu «proximitat» és imprecís i interpretable no tan sols en termes de distancies físiques sinó també amb una aproximació psicologica. Si ens referim a distancies físiques, s’han escurçat, sobretot en els darrers 80 anys amb l’aparició de nous i populars mitjans de transport, cosa, entre altres,  que provoca un canvi d’hàbits.

 No obstant això, la senyora Engràcia continua anant a comprar a peu gairebé cada dia, a botigues a menys de cent metres de casa seva: un quilo de pomes, tres peres, una escarola. La xerrada i el passeig. Segueix sent fidel al petit comerç. 

Malgrat tot, el concepte de comerç de proximitat no s’identifica especialment per la distància geogràfica amb el consumidor sinó per la proximitat del productor i l’absència d’intermediaris. Així, una botiga local pot estar al centre del poble però no ser qualificable “de proximitat” També els mercats setmanals només tenen uns quants productes de proximitat. No el tèxtil, els estris de cuina, les carns al ast.. Tot i que les verdures i les fruites poden ser-ho, o de “Mercabarnas”  o intermediaris.

Hi ha grans supermercats i més recentment de talla més ajustada. Compres centralitzades, logística eficient, productes globals, preus assequibles. Productes de gairebé totes les necessitats. Reposicionament àgil. Despersonalització. Horaris de servei. Distància i aparcament acceptables. Productes d’importacio i productes fora de temporada catalana o espanyola o europea o… Els pobles creixen, la gent té vehicles i les famílies treballen home i dona fora de casa. Intentar comprar més quantitat alhora, poques vegades, productes diversos. Això vol dir establiments amplis, d’àmplia oferta i al mateix lloc, si és possible de fàcil accés, i la compra en línia, cada cop més competitiva, ràpida, bon preu i subministrament gairebé il·limitat. On les comandes es fan i porten a casa.

Curiosa evolució especialment a grans superfícies: molts compradors toquetejant els productes abans de comprar-los, sobretot les fruites. Per evitar això i una millor conservació en el temps i la logística es generalitzen els embolcalls. Més tard ens queixem de la contaminació dels embolcalls utilitzats. Els productes segellats continuen ajudant a la salut, però continuen contaminant,  tot i que cada cop n’hi ha més biodegradables.

Les vendes de proximitat poden competir en personalització, assessorament. Traçabilitat del producte. Proveïdors habituals de confiança.  Garanties de frescor. Romanticisme de veïnat i polític. Amistat. Història. Hàbit.  Reducció de l’impacte ambiental. Bon producte de temporada. És suficient per competir?… Ho dubto… El futur? No hi ha relleu generacional. Els darrers cinc anys han tancat 50.000 minoristes a Espanya.

Es cert que l’estiu passat un espavilat i somrient venedor anònim del mercat Jan El Jalili de El  Caire va cridar-me al passar: «Paisa, ta’hála..». más barato  que Caprabo!»(sic).

Imagino a la simpàtica peixatera Maria del mercat Municipal d’Arenys cridant: «Reina tinc escamarlans que venen saltant! ..»

…malgrat tot…aquestes coses, entre d’altres, fan que les vendes de proximitat siguin  atractives.

Música: En un mercat persa. (Orquestra i cors del festival de Praga.) Albert W. Ketèlbey, Regne Unit, , , 1920.

Camells, animals, comerciants, caçadors, princeses i donzelles, califa i seguici, encantador de serps i llagostes, safrà, dàtils, te, arròs, fruits secs i espècies, artesanies, instruments musicals, color i olors, teixits, túniques i catifes, crits i música.

ETIQUETES: | | | | | | | |