Guió de Fina Trullàs per el programa de ràdio “el punt de l’interrogant” per el dia 3-10-2023

Parlem de traumes
Si mirem enrere, abans els traumes es resolien de forma diferent, molt sovint s’intentava passar pàgina sense
resoldre’ls: “el temps ho curarà, deixem que passi, no en parlem”. Ara, el paradigme ha canviat, intentem mirar-los
de cara, d’acceptar-los, demanem ajuda i els compartim com podem o volem amb el nostre entorn, busquem
estratègies perquè no es repeteixin i, sobretot, fem previsió per si es tornen a repetir.
El trauma és una ferida, física o psicològica, visible o no, percebuda o no, que ens activa el sistema d’alerta per tal
que el poguem reconèixer i ens pot fer canviar la visió del mon, de vegades de manera poc assertiva. Hi ha persones
que tenen la ment organitzada per traumes.
N’hi ha de molts tipus i de moltes formes: situacions de violència, pèrdues mal elaborades, relacions interpersonals,
catàstrofes.
Avui ens fem aquesta pregunta: Podem transformar les experiències traumàtiques?
No sé si es poden transformar, però sí elaborar i donar-hi un nou significat, amb una resposta reparadora, integrada,
basada en els bons tractes i la resiliència; la sensació de por, el dolor, la impotència, els canvis d’humor, les
desregularitzacions fisiològiques, pot indicar que hi ha coses que no s¡han resolt i que cal observar-les i dedicar-hi
temps per patir-les, arrossegar-les, analitzar-les, aprendre, acceptar-les, i potser transformar-les. Un dels
aprenentatges ens dona l’opció d’obrir la mirada a altres persones que hagin viscut el mateix.

Empatitzem? dediquem temps als nostres traumes? ens escoltem?
Es important treballar els traumes no resolts, a partir d’una base segura.
Els estudis demostren que els traumes poden trencar les connexions neuronals i la connexió entre el cos i la ment.

Relació entre traumes no resolts i salut mental
Molts problemes mentals son producte de traumes.
No totes les situacions viscudes, tot i ser doloroses, tenen perquè ser traumàtiques, tot depèn de la nostra capacitat
de resiliencia primària i/o secundària.
La transformació passa per la consciència, per allò que ens ha demostrat la neurociència: la importància de mirar els
traumes, tractar-los i demanar acompanyament.
N’hi ha de tan dolorosos, que et fan sentir tan malalment, que la mateixa ment els fa oblidar; però poden tornar a
sortir en el moment menys esperat i això pot provocar incertesa. Ara bé, si el trauma està treballat, quan torna a
sortir, la ment ja té estratègies perquè l’impacte no et bloquegi.

Molts autors en parlen: un llibre recomanat és “El cuerpo lleva la cuenta”.