Per què no m’atreveixo a dir el que penso i sento? Guió de l’Eva Aixelà per el punt de l’interrogant del dia 21-3-2023

Què s’amaga darrere del que expresses? I del que no expresses?

Ets sincer amb tu i els demés? Necessites callar sovint, o més aviat expressar amb ràbia?

Pors, esperances, incertesa, dubtes, un còctel que pot limitar les teves accions, decisions i vida en general.

Quantes vegades voldries dir alguna cosa, calles i no saps que et frena?

I després, aquella sensació d’haver-te traït a tu mateixa de nou, això si, justificat per alguna explicació mental que et dones i així creure que entens el perquè actues com actues.

Tot amb una intenció positiva, normalment de protecció cap a tu i/o els demés.

Potser portes setmanes, dies i hores pensant en el que realment sents i necessites dir d’una vegada, estàs fart del bucle que es genera en el teu cap amb aquest tema, i a l’hora de la veritat, en el moment en que podries alliberar-te del que carregues com una llosa, d’allò que és una veritat absoluta en la teva intimitat, et tornes a reprimir i no ho dius, no ho mostres.

Al cap d’una estona , et tornes a trobar en el punt de partida, sense haver avançat i amb un gran interrogant intern:

Per què no ho he dit?  I continua el cercle viciós.

Però, cal atrevir-se a dir tot el que penses i sents?  Val la pena fer-ho?

T’entendrà qui vols que t’entengui?   Canviarà la teva realitat?  Seràs més feliç, més lliure o més real?

La valentia, la fortalesa, l’èxit no només va lligat a fer-ho i ja, cal tenir la tranquil.litat d’haver-ho fet bé segons els teus valors.

També hi ha persones que sembla que no tinguin filtres, persones que parlen sense embuts, que sembla que no callin res i ho deixin anar tot, en qualsevol moment i a qualsevol hora.

En coneixes alguna? Ets així? T’agradaria ser així? Què t’ho impedeix?

El model del sistema de famílies internes ens diu que tots estem formats de parts, i aquestes parts poden ser:

1. Protectores.

2. Sanes.

3. Ferides

4. o tu mateix, el teu SELF.

Quan no t’atreveixes a dir el que penses i sents, malgrat que t’ agradaria lliberar el que tapes, pot ser que aquestes parts protectores, creades en algun moment en que et vas sentir indefensa, no permeten que ho facis. Per elles, expressar la teva veritat és exposar-se massa.

Habitualment relacionem dir el que pensem a posar-nos en perill a nosaltres mateixos o/i els altres, i evitem aquesta possibilitat contenint el que voldríem expressar.

Aquests protectors que t’acompanyen actuen de moltes maneres diferents per protegir-te però amb un dany colateral, no deixar-te ser tu mateixa.

Quedat i diem ben clar, avui i aquí, per què no ens atrevim a dir el que sentim i pensem.

Eva Aixelà