Es possible viure sense aferrar-se?

Guió de Jordi Mora per el programa del punt de l’interrogant del dia 10 de gener de 2023

Benvolguts tots, el programa d’avui ens planteja una qüestió molt profunda i que no s’ens dona gaire sovint.

El tema de l’aferrament, o com en diríem en castellà, l'”apego”.

Si em permeteu, primer caldrà saber exactament que vol dir “aferrament ó aferra-se a quelcom ja sigui emocionalment o materialment, després ja entrarem en profunditat amb el tema.

Si mirem el terme des de l’angle materialista, l’aferrament, de manera senzilla, consisteix en la necessitat de posseir aquella cosa, idea o concepte que tant ens agrada i que no podem deixar anar.

Tots som propensos a desenvolupar aferrament material en algun moment de la vida. Després de tot, la societat moderna considera aspectes molt importants com la propietat i l’estatus socioeconòmic, i fins i tot sol suposar-se que, entre més coses té una persona, més grans seran les seves probabilitats de ser feliç.

Evidentment, que existeixen eines per combatre aquest tipus d´aferrament a el material, i més que “eines” diria consells, mètodes o teràpies per adonar-se’n d’aquest “problema”.

Ara, podríem començar a definir el terme “aferrament” des del punt de vista més emocional i fins i tot cultural.

De fet, som nosaltres, els éssers humans els que “patim” d’aquesta cosa de l’aferrament. L’aferrament,tradueix inseguretat i manca de capacitat de diàleg condicionat per les primeres experiències de vida dels nadons envers els seus primers cuidadors. L’aferrament també exposa la immaduresa psicològica i cultural del subjecte. Un dels psicòlegs que més ha estudiat el tema de l’aferrament va ser el John Bowlby, és considerat un dels psicòlegs més influents del segle XX per les seves aportacions a la teoria del lligam o aferrament (attachment theory), que estudia el vincle entre les persones, fruit de la manca d’atenció que va rebre dels seus pares, un fet habitual entre nens de classe alta de l’època.

Va estudiar la relació entre un mal lligam entre pares i fills i la posterior conducta d’aquests, que pot desembocar en delinqüència, patologies i una incapacitat per al compromís. Especialment, afecta el sentiment de no tenir una mare que cuidi l’infant durant els primers anys de vida, o una figura equivalent, ja que no proporciona la seguretat suficient per establir relacions personals futures de solidesa.. Aquesta seguretat és un refugi des del qual el nen pot explorar altres relacions i situacions de risc.

Aquesta actitud d’aferrament, ens du directament a situacions de violència envers molts aspectes d’aquesta societat moderna, on per exemple la que s’està vivint a l’Iran, on els homosexuals i les dones i els seus defensors són amb freqüència condemnats a la pena capital. I ara, ens plantegem la pregunta del programa d’avui…és possible viure sense aferra-se? Caldria cercar en les diferents filosofies i/o religions per trobar la manera de no aferrar-nos a tot allò emocional o material? Tenen els psicòlegs alguna teràpia per deixar l’aferrament? Hi ha alguna medicina miraculosa que ens deslliuri del aferrament? Si per viure sense aferrament ho hem de deixar tot…no deixaríem de ser humans…És possible viure Així??? Que en penseu? El punt és servit.