Amb aquest enunciat em ve al cap la paraula UTOPIA, que és sinònim de Perfecció o objectiu inabastable.
Des de sempre, que hi ha hagut la consciencia de fer les coses millor, primer per a ús propi o del seu entorn (família, amics, interessos), o en general, pels seus (tribu, poble…).
D’un Estat Ideal en va parlar Sòcrates, En els escrits de La República (Diàlegs), Plató també en va fer referència. Al segle XVI Tomás Moro, va escriure UTOPIA, on descrivia un Estat Ideal d’una República a la nova illa d’Utopia, esmentant com gestionar millor la població.
El mateix any que Martin Luther, va establir les 95 millores per a l’Esglèsia Catòlica, donant peu al Protestantisme Cristià. Així, amb idees de fer millor les coses en benefici de tota la població, arribem a la Revolució Industrial, la Revolució Russa, a les dues dos Grans Guerres Mundials (ja en el S XX), i a partir de 1945, les conquestes socials que ens han portat als nostres dies.
Les línies de la nostre evolució ens porten a una visió panoràmica d’aquesta evolució del món recent, a partir d’unes preferències temàtiques a través de la nostre experiència, com ara:

– Importància del gènere (Feminisme, la Dona)
– Memòria
– Pacifisme
– Identitats nacionals
– Ecologia (el nostre entorn, la Natura)
D’altres com:
– Fonamentalismes religiosos
– Populismes
– Respecte als Drets Humans
– Avanç del procés de globalització

Les transformacions socials, polítiques i culturals a partir de la segona meitat S XX, han estat molt més radicals que les que varen succeir a la primera meitat d’aquest S XX.
Sorgeixen noves interconnexions globals, s’institucionalitzen espais de cooperació i interaccions supraestatals, i les formes de producció i d’organització política, igualment, acusats processos d’homogeneïtzació.
Les solidaritats polítiques compartides com l’anticolonialisme, l’anticomunisme o l’anticapitalisme, amb els moviments juvenils de protesta i les noves reivindicacions socials, ha donat lloc al sorgiment de comunicació i deliberació política supraestatal, que condiciona de forma cada cop més decisiva la política interior dels Estats nacionals.
L’expansió de l’Estat de Benestar consolida nous estils de vida, Sanitat, Ensenyament i la planificació urbanística en mans de l’Estat. Porta a connivència entre els interessos privats i els responsables públics, que han convertit les privatitzacions en una Font de corrupció.
Els Estats forts han assolit uns controls eficients… mesures que en Espanya han estat com inexistents.
Per un temps, ens hem trobat amb un reconeixement de plens drets per a tothom, igualtat d’oportunitats per a col•lectius fins aleshores poc visibles.
Amb un progrés econòmic i una estabilitat política que també han provocat importants mutacions de valors. La confiança en les institucions ha oscil•lat, més alta a l’Europa nòrdica i menor a la Mediterrània.
Ara, ens trobem un altre cop, a la desigualtat social, vinculada a la disminució del gasto públic, creixement de persones en atur, la transformació de les estructures familiars i la immigració extraeuropea. El que ens porta a l’individualisme social, el canvi en els llaços familiars extensos, amb l’aparició de tipus alternatius de nuclis familiars. Amb el desmantellament dels controls financers, la major capacitat de les elits socials per evadir impostos… els rics cada cop són més rics i els pobres més pobres.
I ara ens adonem que hi ha hagut un temps on la UTOPIA s’havia acomplert amb l’Estat del Benestar (difícil de sostenir?) i el desmantellament d’aquest ens porta a …
UN RETORN AL PASSAT PER RECONSTRUÏR LA UTOPÍA DEL FUTUR?
MANTENIM LES UTOPÍES PENDENTS?
TOTES? N’HI AFEGIM ?