LA FAMÍLIA CONDICIONA?
Guió de Roser Soms per al programa El punt de l’interrogant a Ràdio
Arenys, conduït per Francesc Coll
Convidats: Ramon Moreno i Octavi Garcia 17 gener 2023
La família condiciona?
Una pregunta tan convenient de fer-se com sovint incòmoda. Perquè la família pot ser un tema tabú per algunes persones (o famílies).
He sentit dir que les idees que portem incrustades des de la infantesa provenen en gran mesura de l’entorn familiar. Tant si en som conscients i les acceptem com a bones o útils, com si decidim que no ens convenen i les rebutgem, s’integren en la nostra manera de ser i tal vegada provenen de moltes generacions enrere.
Però abans d’avançar conclusions, preferiria que aquest guió s’omplís de preguntes.
Preguntes obertes de bat a bat perquè deixin passar vents nous i maneres noves de veure allò vell.
Em sembla que en l’entorn familiar és on circulen i arrelen les creences més punyents de la nostra existència. Ara em ve al cap aquella dita d’un mestre budista a un deixeble seu:
“Quan creguis que estàs il·luminat, ves a passar una setmana amb la teva mare”. O amb la família, que per al cas és el mateix. Independentment de la relació que mantinguem amb la nostra mare o el familiar més proper, oi que entenem el sentit?
Tornant al títol del programa d’avui, La família condiciona?, he volgut buscar què entenem per ‘condicionar’.
Una definició que en dóna la psicologia és: “Crear noves pautes de comportament a partir de les que té el subjecte.” Noves pautes de comportament… En el cas de la família tinc dubtes que fos aplicable, perquè el subjecte se suposa que neix en mode “tabula rasa” i a mesura que creix va incorporant les pautes familiars. Per tant, per a ell no serien noves, sinó que les portaria “de fàbrica”, per dir-ho d’alguna manera.
۞ condicionar [DIEC] [MD] [PS] Modificar el comportament (d’un subjecte amb capacitat d’aprenentatge) a partir de les seves pautes i d’estímuls externs.
۞ condicionament [psicopedagogia] Modificació o aprenentatge d’un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
۞ condicionament [veterinària; etologia] Aprenentatge mitjançant el qual un animal associa la seva conducta amb les conseqüències que se’n deriven, o dos estímuls entre sí.
Creieu que els condicionaments familiars poden ser d’aquest darrer tipus?
Si consultem un diccionari de sinònims, encara trobarem més mots que expressen idees iguals o semblants a ‘condicionar’, com ara:
subordinar, supeditar, limitar, reservar, constrènyer, estipular… Fins i tot sotmetre, subjectar, fer dependre, adaptar…
Condicionar també pot significar determinar les qualitats d’un producte… Els infants com a plançons, com a rebrots de l’arbre familiar…
Si la família condiciona, jo em pregunto: quan condiciona? Sempre o només en uns moments determinats?
infantesa? adolescència? edat adulta? vellesa? I com condiciona? Per quins mitjans?
De condicionants, podem trobar-ne de diferents tipus:
genètics (físics) / cognitius o conductuals, per tradicions, costums, tendències… (psicològics) patrimonials, econòmics, socials / ètics
educatius; pautes coherents / incoherents
En un altre ordre de coses, si aquesta vida no fos l’única vida, venim amb unes lliçons per aprendre? La família seria el llibre de text on hi ha el “temari” del nostre aprenentatge individual en aquest món? Podem considerar que escollim la família segons l’aprenentatge que hi podem dur a terme? Si no creiem que hi ha més vides, ¿com enfoquem l’acceptació de la família on hem nascut? Podem sentir que hem nascut en una família equivocada? ¿I si ens sembla que la nostra família no s’adiu amb les nostres expectatives de com hauria de ser una família?
O potser la família és el nostre jo multiplicat en una mena de joc de miralls? Cada membre com una faceta del nostre desenvolupament?
Família és lligam o llibertat?
Devem alguna cosa a la família, o bé és ella, la que té un deute amb nosaltres? Li devem fidelitat, respecte? Li hem de tornar els “favors” que ens ha fet? Hem de cuidar els pares quan són grans si ells han tingut cura de nosaltres quan érem petits? I si no en van tenir cura, aleshores estem alliberats de cuidar-los quan siguin grans?
La família ens dóna seguretat a canvi de lleialtat? Això em fa pensar en alguna pel·lícula de clans mafiosos…
La família pot ser un simple mitjà de perpetuar un nom, un prestigi, una tradició, una raça?
Podríem trobar diferents tipologies de famílies:
Unides (en l’amor i en l’odi), els membres de la qual es poden sentir o bé protegits o bé sotmesos.
Desunides, els membres de la qual es poden sentir o bé desvalguts o bé lliures.
I per acabar, us explicaré una història… no sabem si verídica o inventada, que va passar a l’altra punta del món o potser aquí a casa nostra, abans d’ahir o fa mil anys:
La família estava tota asseguda a taula per sopar, quan el fill gran va anunciar que es casaria amb la veïna del davant.
—Però si la seva família no li ha deixat res! —va objectar el pare.
—I no ha estat capaç d’estalviar ni un cèntim —va afegir la mare.
—I no en sap ni un borrall, de futbol —va dir el germà petit.
—No he vist mai una noia més cursi! —va exclamar la germana.
—M’han dit que es passa tot el dia llegint novel·les! —es va esgarrifar l’oncle.
—I no té gens de gust per vestir —va afegir la tia.
—I s’ho gasta tot en potingues! —es va queixar l’àvia.
Després d’escoltar totes aquestes recriminacions, el noi va respondre:
—Tot això que dieu és veritat. Però té un gran avantatge sobre tots nosaltres.
—Quin? —van exclamar tots alhora.
—Que no té família.
Així doncs, ja estan servits uns quants interrogants. Agafeu els que us ressonin, que diuen
ara, i poseu-hi els vostres punts…
