La feliç aparició dels nets a la nostre vida ens genera unes reaccions i uns sentiments diferents a les de ser mare o pare. En els avis se’ns obre una font inesgotable de moments convivèncials ,aventures apassionants en les seves etapes de desenvolupament infantil i les seves experiències d´aprenentatge amb tota l´activitat sensorial i les seves manifestacions. Ser Avi es complicat però a l´hora gratificant, ens obre una nova etapa d´energies renovades amb molt d´afecte .Ens porta a obrir les pròpies dimensions del nen en les seves diferents vertents: intel·lectuals, emotives , operatives i físiques , intentant contribuir en el seu desenvolupament i millora.
L´augment de l´esperança de vida també ha permès que generacions diferents convisquin durant més temps. Les persones grans són com el ciment que solidifica el mur. Uneixen pares, fills, néts, vis nets i són capaços d´escoltar i tractar amb totes les generacions. En els últims anys la gent gran ha tornat a jugar un rol social i de suport familiar què s´havia oblidat una mica: fer de cangur dels nets per estalviar-se l´escola bressol o anar-los a buscar a l´escola per permetre la conciliació laboral d´uns pares que no es poden permetre reduccions de jornada. El problema és quan els fills deleguen massa en els avis la cura i l´educació dels nets. Segons estudis ,la cura dels nens menors de tres anys recau majoritàriament en la Mare , la segona opció ja és l´Àvia, per davant del pare. Aquesta col·laboració entre generacions no és dolenta , depèn de si és fa voluntàriament fruit d´un acord o d´això es converteix en una obligació o una imposició què l´impedeix continuar amb la mateixa vida de l´avi. Possiblement poden existir en alguns casos pressions subtils perquè els avis s´ocupin dels nets quan han de ser els seus pares els que han d´assumir les conseqüències de tenir fills.
La situació de canvis i adaptacions econòmiques del moment (anomenat crisis) han fet aflorar situacions què van més enllà de la solidaritat intergeneracional. Persones grans que acullen a casa seva fills que s’han quedat a l’atur o famílies senceres que depenen econòmicament de la pensió de l’avi , què es veu amb la necessitat de cedir la seva pensió. La gent gran complementava les pensions més baixes amb els estalvis de tota la vida, però ara les estan esgotant per ajudar els fills i és quan ells cauen en risc de pobresa. També és donant casos en què famílies treuen els avis de les residències i passa a cuidar-los el fill o filla perquè amb el cost de la residència(1.800 euros, més menys) permet assolir els costos globals mensuals de manteniment familiar.
Les formes socials i els diferents àmbits culturals vinculen les relacions a les famílies i les fa i imprescindibles per al seu comportament. Sí ens situem a Europa, per exemple, les cultures nord-centre europees són totalment diferents conceptualment i en la seva forma d´aplicació en relació a les cultures del sud . Les del centre-nord són més restrictives i disciplinaries i les del sud més complaents.
Cal fer menció , també, en la relació avis nets, l´Aparició de les noves tecnologies, què tenen la seva influencia dins la comunicació i convivència en la relació avis nets.
Ser avi en definitiva es en repte personal, ple de possibilitats, però també es un repte Social, repte educatiu i de preparació de les diferents generacions per l´aventura ,què és , la vida.
Toni Rebollo, Arenys de Mar Novembre del 2017