ESTIC PER MI?

🔊 Escolta el pòdcast

M’han encarregat aquest guió que de fet el vaig acordar fa uns mesos…Però la veritat és que quan el Francesc em va enviar el recordatori el dijous passat, em van venir les imatges de sorpresa, d’alarma i d’estat pensatiu, dels emoticons de watsapp.

La veritat és que quan una està per tantes coses arriba un dia que s’ha de parar i reflexionar per on para…Ben bé sembla que m’estirin per totes bandes amb totes les activitats i coses que haig de fer. El cas és que el dia a dia tal i com el vivim està programat perquè tingui 24 hores no? Però qui no ha sentit a dir amb aire de reclamació que el dia hauria de tenir més hores per donar-hi cap a tot…Així que t’exposo el guió ràpid, no fos cas que em trobi que ja s’ha fet de nit i em torni a despertar un altre dia sense haver completat les tasques que estic cridada a fer de “dia amb dia”. És a dir: La feina, la intendència de la casa, la vida social real, la vida social virtual, la vida familiar. I l’altra vida…La vida Personal. I m’aturaré aquí.

La vida personal que té una connotació àmplia, segons el que per a cadascú li pugui significar i que pot avarcar: El descans, l’oci, la vida reflexiva, l’espiritual, la de connexió amb una mateixa.

Llavors la pregunta que em cal fer és: Què és estar per mi? No et creguis és clar que no m’ho he preguntat algun cop…Però és que veig un mar de possibilitats en aquesta pregunta, perquè quan em poso a respondre-la me’n venen més de preguntes i de reflexions:

“Potser estar per mi és viure la vida que vull… I quina vida vull?”.

“Potser estar per mi és permetre’m viure la vida que vull…”.

“Potser estar per mi és estar oberta a acceptar que la vida que vull és dinàmica i que comporta fer negociacions entre la diferència del què voldria jo i el que vol la societat?”.

I arribats a aquest punt. Qui diu que estar per mi no és senzillament escoltar què sento per saber el que vull en cada moment? Sabent que hi ha d’haver un equilibri o una negociació pròpia entre les meves necessitats i els meus propis desitjos per una banda, i les necessitats que suposadament marquen les “obligacions i els compromisos que jo he establert”.

Diga’m complicada però crec que per estar amb mi haig de saber què vull i qui sóc. I d’això se n’han escrit molts de llibres que ara no em pararé a enumerar però estic segura que ja te n’està venint algun al cap oi?

Ara vull anar a la part pràctica a la pregunta:

Com puc fer-ho? I què faig per estar per mi? Sí Francesc, haig de fer el guió i enmig de les múltiples demandes i compromisos adquirits abans, estic fent aquest guió per al dia d’avui reflexionant a la vegada sí puc estar per mi.

Puc estar amb mi sense haver de renunciar a la vida que porto i aïllar-me d’aquesta societat a una cova com fan els anacoretes?

La veritat és que sí…mira els diumenges de sofà i de manta, són dies bons per estar per mi i per les pel·lícules de la tarda. Jajajajjaa.

Tornant al tema, no és que hagi trobat la fórmula màgica, però sí que m’ajuda el dia d’avui a posar l’atenció i pensar-hi en que estar per mi en el meu cas, és saber conèixer-me i viure el present que la vida m’ofereix instant a instant. I en la part més essencial, poder trobar dins de la batalla del dia a dia, l’actitud de Ser jo estant per mi, perquè Viure ja és estar per mi. Sinó, no estaria aquí. Però sóc conscient que per trobar la sintonia de viure amb aquesta actitud de presència sense que el viure sigui una càrrega, cal revisar el que vull i el que sento. Recordar quina és la meva motivació vital i també cuidar-me i nodrir-me en tots els sentits. Perquè amb aquest ball energètic de donar i rebre, d’estar pels demés i d’estar per mi, hi ha un punt innegociable, que és la salut en tots els sentits. Ja que sinó, puc caure en el desgast energètic, mental o físic. Per exemple, una mare no és millor mare si només està per als seus fills, perquè si es descuida a ella mateixa no els hi podrà donar el millor d’ella i per tant, ells es perdran el millor nodriment que una mare pot donar.

I aquest compromís és el que jo adquireixo: em dic SÍ a mi mateixa. I em dic sí, per poder aportar una versió de més qualitat i el millor de mi. I això ho aconsegueixo més fàcilment si mantinc un espai-temps per sintonitzar-me amb el present que em porta a la connexió amb el meu Ésser.

Llavors, si jo sé el que sento o sé escoltar quines són les meves necessitats. Si jo sé discernir entre el que desitjo i el que necessito i em convé, puc arribar a un acord amb mi mateixa per pensar, sentir i actuar amb coherència amb el que JO SÓC i també amb els compromisos que he anat adquirint amb l’exterior. És a dir, podré establir una priorització d’accions que m’ajudaran a entreveure el moment en el qual em puc dedicar a mi mateixa i poder agendar-me J. Ah, també m’estic prioritzant o que bé! Això vol dir que també em visualitzo i em dono i em tinc…

Bé, acabo aquest guió amb una cançó que et dedico i em dedico: “Stand by me!”.