ENS SABEM ACCEPTAR TAL COM SOM INDIVIDUALMENT?

Guió: Claudia Fernández Guevara. El punt de l’interrogant, programa del 23-02-2021

Per poder contestar aquesta pregunta abans hem de saber com som, vet aquí el quid de la qüestió. Dirigir la mirada cap a un mateix no és el que ens han ensenyat, sí per contra, tenir empatia i consideració de l’altre. Ser amable, afectuós i no jutjar al proïsme.

Cada vegada més i segurament per una nova necessitat, més allunyada de sobreviure a l’analfabetisme, les darreres generacions, de manera exponencialment, anem entenent que hi ha una part del nostre cervell que va més enllà de l’intel·lecte, un cervell que no només es pot entendre des del coeficient amb el qual naixem sinó que a més, té una part que regeix les emocions, que sí que es pot desenvolupar i governar. Fins fa poc i encara per moltes persones, l’ésser humà, per esdevenir la seva millor versió i assolir un bon progrés, havia de ser molt llest.

La manca de recursos en gestió emocional que necessitem per poder assolir situacions difícils, ens fa adonar que ser molt llestos no és suficient. Fa falta alguna cosa més per poder tirar endavant i alleugerir la càrrega que sentim sobre les espatlles, patint estrès i atacs d’angoixa. És llavors, en el millor dels casos, quan iniciem una recerca d’habilitats de creixement personal per gestionar les moltes preocupacions, que cada vegada en debiliten més, deixant l’organisme exposat a malalties incurables.

És en aquest moment on, ja sigui perquè hem llegit un llibre, hem fet un curs, o ens fem acompanyar d’un Coach, entre altres camins de superació, on comencem a escoltar paraules com; intel·ligència emocional, empatia, resiliència, comunicació assertiva, resolució de conflictes, etc. però… en quina direcció? ¿Cap a on o amb qui hem de ser assertius, tenir empatia, resoldre
conflictes o desenvolupar intel·ligència emocional?

Tot i haver sentit moltes vegades aquella frase de -” fins que no t’estimes a tu mateix, no podràs estima els altres”, Moltes són les vegades que entenem que el treball a fer és cap en fora i poques les que ens adonem que el veritable objectiu som nosaltres i que aquestes eines, només es fa efectives quan les dirigim cap a dintre, quan comencem a fer-les servir amb nosaltres mateixos,
quan germinen al cor.
Per això, la mirada ha d’anar cap a nosaltres, i és aquí quan esbrinem qui som i poder contestar a la pregunta d’avui amb veritable sinceritat. Dit això, estimat oient, m’agradaria fer-te una proposta, una proposta de consciència, si més no d’observació i d’atenció plena cap a tu, per observar i sé conscient de com és la relació que tens amb tu mateix.

Es tracta del següent:
Escull un dia de la teva vida, qualsevol, i des que comença fins que s’acaba, posa atenció a allò què et dius en tot moment. A la dutxa, esmorzant, vestint-te, davant qualsevol circumstància o xerrada que tinguis amb algú, accions que realitzés, decisions que prens, etc. Observa quin és el to que fas servir i quines les paraules que esculls per dir-te quelcom. Si hi ha rigidesa o judici amb el que et dius, quines són aquelles coses que acostumes a dir-te, que repeteixes sense adonar-te, potser et dons compte que et parles més del que ets conscient.
Sense deixar d’observar i si pot ser, sense emetre judicis cap a tu, només observant quina és la relació que tens amb tu.
Fent un pas més enllà, dóna-li la benvinguda a aquelles emocions que s’urgeixen, si més no, observa com les reps, amb quina actitud ho fas. Ja si vols aprofundir una miqueta més, et convido a la reflexió. Potser arribes a conclusions que t’ajuden a entendre com ets de veritat, qui és el teu veritable company de vida, com vols viure o fins i tot què vols per tu.

Ja anant a un nivell més professional i amb total honestedat, acceptat com ets i viu acord amb allò.

Guió: Claudia Fernández Guevara. El punt de l’interrogant 23-02-2021.

Us llegeixo un poema d’en Derek Walcott, que a mi personalment em va portar
a reflexionar sobre la relació amb mi mateixa.

AMOR DESPRÉS DE L’AMOR

Arribarà el moment quan, amb entusiasme,
et saludaràs a tu mateix,
arribant a la teva pròpia porta,
en el teu propi mirall,
i cadascú somriurà donant-li la benvinguda a l’altre,
i diràs, seu aquí. Menja.
Tornaràs a estimar l’estrany que vas ser tu mateix.
Dóna-li vi.
Dóna-li pa.
Retorna el cor a ell mateix,
a l’estrany que t’ha estimat tota la teva vida,
a qui has ignorat per un altre,
qui et coneix de cor.
Recull les cartes d’amor de l’escriptori,
les fotografies,
les notes desesperades,
desenganxa la teva pròpia imatge del mirall,
Seu. Gaudeix de la teva vida.

Derek Walcott
(Traduït per Claudia Fernández de l’Anglès original que s’adjunta al final)

Love after love

The time will come when, with elation
you will greet yourself arriving
at your own door,
in your own mirror
and each will smile at the other’s welcome,
and say, sit here. Eat.
You will love again the stranger who was
your self.
Give wine.
Give bread.
Give back your heart
to itself, to the stranger who has loved you
all your life,
whom you ignored for another,
who knows you by heart.
Take down the love letters from the
bookshelf,
the photographs,
the desperate notes,
peel your own image from the mirror.
Sit. Feast on your life.
Derek Walcott