L’experimentació amb animals, és legítima?

L’experimentació científica amb animals “no humans “ ( no ens oblidem que nosaltres també som animals ! ) és un tema de gran complexitat i requereix d’un diàleg entre ètica i ciència, però també hauria d´implicar a altres disciplines com el dret, els moviments animalistes, moviments ecologistes, moviments socials, divulgadors científics, associacions d´afectats per diverses malaltíes, etc.

Si partim de la base que el coneixement és un bé i el patiment un mal, aleshores es genera un problema moral genuí sense solució satisfactòria i equitativa per ambdues parts.

Davant la impossibilitat de suprimir dolor animal “no humà “ en un procés d´experimentació científic, és d´on neix el discurs bioètic. En detriment de quines de les dues parts ens posicionem ?… hi ha tantes respostes com persones al món .

L´experimentació amb animals és un dilema moral, perquè en ella entren en conflicte dos béns que hauriem de protegir, però sembla que no és possible protegir els dos a l´hora. Per un costat, tenim l´avenç del coneixement i l´esperança de curar algunes enfermetats que afecten a humans i també a altres espècies animals. Per a qualsevol persona que pateixi un problema de salut, la investigació científica és absolutament prioritària.

D´altra banda, hi ha en joc les vides dels animals “ no humans” que s´utilitzen per experimentar, que pateixen i moren per produir resultats i avenços científics, i que no podran beneficiar-se d´ells.

¿És moralment correcte sacrificar animals “no humans “ per aconseguir avenços científics ? És una pregunta difícil perquè els animals “no humans” no són éssers que existeixin per a nosaltres, no són propietat nostra, no són eines que es redueixen al seu valor instrumental. Els animals “no humans” són éssers que existeixen per si mateixos per viure les seves pròpies vides, que posseeixen d’un valor intrínsec en ells mateixos.

Per mi, la part més dramàtica és, que es prengui la decisió que es prengui, sempre hi ha algú que hi perd. O bé pateixen els animals “no humans” o bé NO es podrà treballar per l´obtenció de resultats positius per eradicar i tractar malalties.

Sembla que no hi hagi manera de protegir ambdós béns al mateix temps i de la mateixa manera.

En tot cas, formular-se preguntes pot ajudar-nos a veure el conflicte des de múltiples perspectives :

Perquè la caça i extermini de rates a les nostres vivendes és una pràctica comú no subjecte a debat públic o normativa alguna ?
Els àcars, les puces i els polls també són animals “no humans”, però no els tolerem al nostre cabell. Perquè no hi ha debat moral en aquest cas ?
¿ Quines espècies tenen dret a la vida i en quines circumstàncies ?
Perquè els animlas “no humans“ no són considerats subjectes de drets ni responsabilitats ?
Som o no espectadors passius de tortura d´animals “no humans” ,quan anem de visita al zoo ?
És comú escoltar que els animals han de ser tractats amb “humanitat”. Què és un tracte humà en animals”no humans” ?
Encara que no es reconegui capacitat moral en els animals “no humans “, justificaria que rebin un tracte cruel ?
És el principi de les “ tres erres” una pura declaració de bones intencions que vol “callar boques “?
L´espècie humana és superior a la “no humana “ i per això la primera pot sotmetre a la segona ?
Els humans tenen més capacitats que els animals“no humans “ ?