La Pederàstia és l’abús sexual infantil per part d’una persona amb relació asimètrica de desigualtat respecte a l’edat, maduresa i/o poder, mentre que la Pedofilia és l’atracció d’un adult cap a nens però sense consumar una relació sexual.

Distingir dos grans grups de formes pederásticas (M.I. Navarro, psicòloga forense): les dels situacionals que responen a impulsos o situacions concretes i els fixats que són resistents al canvi, a la curació i al reconeixement. Els situacionals es caracteritzen perquè la seva conducta és induïda per una situació de solitud, amb baixa autoestima. Mantenen també relacions amb adults amb problemàtiques (impotència, tensió de parella), recorrent a els nens de forma excepcional i compulsiva amb sentiments de culpa. Els pederastes fixats manifesten inclinació sexual a nens gairebé en exclusiva, amb distorsions cognitives. Consideren la seva conducta com a apropiada, planifiquen les seves accions, atribueixen efectes de seducció del menor i justifiquen els seus actes com a educació sexual per al menor.

No existeixen bases nepederastiaurològiques o filogenètiques associades a la pederàstia, encara que sí certs trastorns de personalitat associats a conflictes interpersonals i dèficits d’aprenentatge. Dèficits de maduresa emocional, comportament tímid, inhibit, , dificultats per a la comunicació interpersonal d’interacció, dèficits afectius, són persones aparentment normals d’oficis o carreres reconeguts . Dificultat per establir relació emocional amb adults.Les constants que apareixen en l’anamnesi d’un pedòfil: personalitat inmadura, problemes de relació, sentiments i inferioritat, trastorns narcisistes, fràgil autoestima. El que ens situa en molts dels escenaris clàssics d’altres etiologies neuróticas (desig inhibit, masoquisme, sadisme, fetitxisme, exhibicionisme).(Beate Besten,1. Pedagoga i Pg. Infantil. Alemanya.)

En eliminar les causes orgàniques realço els dèficits socials, individuals i d’aprenentatge, que tenen influència en aquest trastorn de personalitat: Les famílies desordenades emocional i intel·lectualment, la falta de respecte als valors universals. Les societats repressores, dogmàtiques i integristes, la incomprensió dels identificadors multiculturals, les religions radicals excloents, els tutors normatius i punitius, la falta d’educació sexual responsable, transparent, i oberta. Els progenitors inhibits, els professors insensibles, la falta de sensibilització a la reflexió, autoanàlisi, empatia. Falta d’educació mixta, sense limitacions. Falta de comunicació i tractament d’episodis traumàtics propis. Vergonya i inhibicions en l’exposició de símptomes primers. Educació basada en el càstig, la repressió, la culpabilització. Falta d’atenció especial en la tutoria d’adolescents.

  • Ausencia d’educació o exemple sexista
  • Complexos d’inferioritat, necessitat de domini
  • Dificultat  per establir relacions socials normals.
  • Deficiències en control d’impulsos
  • Problemes d’aprenentatge de les relacions sexuals adultes.

No existeix un sol factor desencadenant sinó molts que influeixen. No solament en la formació de quadres pedòfils, sinó en qualsevol aproximació de Trastorn o neurótica. Insistint en que el descontrol social, el silenci de les víctimes i la possible empara o tolerància encobertes d’institucions i organitzacions i la falta de reáctica parental i oficial, tot contribueix  a que els síndrome pedòfil s’instal·li i cronifiqui.

Com a aproximació final, penso que el  delicte de pederàstia és especialment repulsiu per l’intolerable abús que exerceix un adult sobre un menor,  valent-se d’una superioritat intel·lectual i física manifestes,  amb poques o no proporcionals armes defensives del menor. En qualsevol cas es una mostra perfecta de un vergonyós fracás personal i social.

Octavi Garcia Rivalt, Lic. Psicologia Clínica i Industrial. Univ. Central Barcelona. Diplom. Psi. psicométrica y psicoanalítica CIPP.

Arenys de Munt, 26/10/2016