CAIEM EN ELS PARANYS DEL TOTALIRATISMES DES DE LA DEMOCRÀCIA?

La llibertat, per començar, és un apriorisme en qualsevol règim democràtic i parlamentari.

Sense llibertat no hi ha processos electorals, i amb poca o falsa llibertat aquests processos estan viciats per la manipulació, la mentida i fins i tot una repressió tàcita.

Però també és cert que, juntament amb la llibertat, importa molt que els votants sàpiguen bé QUÈ es disposen a votar abans de fer-ho; que estiguin sòlidament informats; que hagin presenciat molts debats entre els candidats i, en el millor dels casos, que hagin sabut destriar què hi ha de veritat i què hi ha de mentida en tot programa electoral.

És molt cert que l’opinió dels votants està cada cop més mestrejada per mitjans de tota mena: TV, xarxes socials… El més important en el periodisme és que expliqui la veritat quan la resta d’institucions han fallat. En el món en que vivim ara, en que la gent qüestiona la idea de la veritat i que tothom està dins la seva bombolla de les xarxes socials, aquesta mena de periodisme és més important que mai.

La civilització pot caure, no perquè sigui inevitable, sinó perquè les elits governants no responen adequadament a les circumstàncies canviants o només atenen als seus propis interessos.

El perill més gran és dins dels mateixos països democràtics, amb els inevitables enganys que acompanyen el populisme.

Per entendre quelcom cal dir-li pel seu nom: POPULISME com ara els de dretes com nazisme, el feixisme, o d’esquerres com l’stalinisme , que són opacs, utilitzan la POR , el  silenci. Els seguidors dels quals podrien ser  “gent bona” que es transforma d’una manera brutal.

La por a l’altre, al diferent, als immigrants, als refugiats… És el cultiu polític dels pitjors sentiments: odi, xenofòbia, desig de poder.

Aquesta POR porta a ser sensibles a les falses promeses de líders autocràtics, podem dir que vénen de la IGNORÀNCIA per un sector de votants i per una intencionalitat volguda d’espais de poder que viuen dins de la impunitat obscena amb crisi de tot tipus, inseguretat econòmica, guerres, PANDÈMIA, com la que estem passant. El feixisme és la destrucció de la veritat.

Sabem que les persones amb ressentiment en el fons són dèbils i tenen por a la llibertat. I els porta a la necessitat d’adequar-se a la MASSA, que no vol altre cosa que creure cegament i seguir  un líder carismàtic . En aquesta societat nihilista, la política es converteix en la preservació del poder. El conservadurisme gairabé sempre és una mentida, ja que no busca la veritat, que implica mantenir-se obert als canvis que esdevenen, sinó que es preocupa només del que ja existeix… Perquè canviar?

El ressentiment social es descarrega contra un boc expiatori al que es culpa de tot: Jueus, musulmans,  immigrants, … Tot era millor en el passat i tot millorarà un cop que la societat sigui depurada dels elements foranis que la arruïnen.

Tot és superfície, no hi ha res a sota, només rancúnia i el resultat de l’arrogància i la covardia amb la perfídia de les elits socials amb l’ajuda dels superpoders financers, de la justícia, del “deep state”/sotto governo. L’estat profund és més poderós que no el govern i, per tant, és més eficaç per a combatre les idees que no t’agraden. La violència política no solament és legítima, sinó que és encoratjada si la PATRIA perilla. I, en conseqüència, si un govern no t’agrada, pots seguir procediments no democràtics per tombar-lo sense remordiments. Que vol una ampliació de poder executat amb violència, amb l’ajut d’un buit intel·lectual  sota eslògans i insults estridents, amb l’ús d’oportunisme polític amb el seu POPULISME o d’intel·lectuals que han llegit molts llibres però que fa molt temps que vàren clausurar les seves facultats crítiques.

Grans religions fonamentalistes, que com tota religió pot tornar-se totalitaria, igual que tota ideología pot ser-ho. Ja que el fonament dels TOTALITARISMES és girar el sentit de les paraules.

  •  BANALITZAR LA IMPUNITAT ENS PORTA ALS PERILLS DE LA IGNORÀNCIA INCONSCIENT, QUE NO RESPECTEN A LA PERSONA?

La democràcia interna dels partits polítics ha estat completament ofegada perquè una part molt important dels militants cobra. I així s’aconsegueix que el partit esdevingui un fre a les aspiracions de la societat , un cau de conservadors obsessionats a no perdre cap privilegi.

Qualsevol resistència a l’injustícia, o suposada injustícia, pot degenerar en terror i terrorisme.

La gent queda desemparada de les elits polítiques tant de dretes com d’esquerres, justament  les esquerres que han renunciat als seus principis i ideals per la falsa moneda del favor dels votants… guiats per la conveniència i un pragmatisme sense imaginació, també ofereixen populisme. No presenten un projecte real.

Tots en som responsables, partits polítics que han renunciat a la seva tradició intel·lectual, nihilistes guiats per la recerca del plaer, universitats indignes d’aquest nom, de la mesquinesa del món dels negocis i dels mitjans de comunicació que prefereixen ser ventrílocs de la gent en lloc de ser un mirall crític. Elits corrompudes que han generat un buit espiritual en el que el feixisme creix un altre cop.

  •  CREIEU QUE LA ULTRADRETA ÉS UNA HERBA QUE CREIX, SOBRETOT SI HA ESTAT LA IDEOLOGÍA D’UN ESTAT DURANT DÈCADES?
  • ENS CAL DEIXAR ESPAI A LA DIVERSITAT DE CAMINS QUE LA GENT/PERSONES PODEN RECÒRRER BUSCANT LA VERITAT DE SÍ MATEIXOS I DE LA EXISTÈNCIA HUMANA AMB LLIBERTAT?
  • PER BUSCAR AQUESTA VERITAT CAL SER VALENTS, PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA?
  • ES QUE NO ESTIMEM LA VIDA?

Adonar-nos que no hi ha cap contuberni que pugui controlar secretament el món sencer és una manera d’empoderar-nos. Vol dir que pots identificar les faccions que competeixen en el nostre món i aliar-te amb uns grups en contraposició a uns altres. En això consisteix la política de veritat i posar a treballar una manera diferent  de concebre la democràcia i d’exercitar-la.  I redescobrir l’Amor a la Vida, la Veritat, la Bellesa, l’Amistat, la Justícia, la Compassió i la Saviesa. Així ens tornarem resistents a aquest verí mortal anomenat FEIXISME.

         Rosa Puertas Blanch

Bibliografía:

PARA COMBATIR ESTA ERA:Consideraciones urgentes sobre fascismo y humanismo – Rob Riemen

  QUAN EL MÓN SEMBLA UNA GRAN CONSPIRACIÖ – Yuval   Noah Harari

Cinema:

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS – José Luis Cuerda 1999

Música:

LA LISTA DE SHINDLER  – John Williams 1993