COM ÉS DE GRAN LA MEVA PAU INTERIOR?.

Guió d’Octavi Garcia, per el programa de ràdio “el punt de l’interrogant del dia 28-11-2023

La pau interior que pot denominar-se pau psicològica és una autopercepció o sensació, que pot ser resultat d’una autoanàlisi conscient o inconscient. Es correspon a un estat mental relaxat, tranquil.

Però convindria precisar que estar en pau no és el resultat forçós d’una vida virtuosa ni de l’habitual exercici de bons valors, ni de bon comportament, perquè és un producte totalment subjectiu. Jo percebo que jo estic en pau. O sigui jo jutjo que el meu comportament està o ha estat conforme amb la meva pròpia percepció de la meva traducció conductual,  de la meva manera d’interpretar els meus valors. I aquesta percepció subjectiva pot instal·lar-te en una acomodació de la teva vida.

De tal manera s’infereix que un criminal en sèrie pot conviure amb una gran pau interior, així com un cruel dictador, abusador….poden tranquil·lament estar en pau interior sense que forçosament tinguin trastorns psíquics evidents. Faig tot el que penso que haig de fer, ho he fet bé i estic satisfet, estic en pau. El contrari seria pensar que els esclavistes, racistes, amos de les guerres, pederastes no estan en pau, la qual cosa seria molt i malament suposar.
Una mala percepció subjectiva també està a mà de tot el món: el nostre veí bon pare de família, de la pescatera del mercat de tota la vida, de l’administratiu de la sucursal de La Caixa del poble, de membres de la meva família….de mi mateix. És a dir la suficiència d’una bona autopercepció interior també està a l’abast de la gent més normal. Perquè la gent normal presa múltiples decisions en un sol dia. D’elles un percentatge són errònies. En la seva vida els errors es conten per milers…i desgraciadament molts han afectat molt negativament a altres persones i a ells mateixos també.

Si alguna vegada percebem una meravellosa, intensa, total, aparentment justificada pau interior, probablement és el moment de parar, revisar lentament la nostra vida i desempolsar la nostra oblidada capacitat d’autocrítica. La pau no és un objectiu sinó un resultat.

No és res segur que una gran pau interior sigui un objectiu útil després d’haver viscut una vida amb inquietud intel·lectual, buscadora, descobridora, analítica, introspectiva…intel·ligent. És el peatge de la intel·ligència  que ens permet progressar i també ens aporta alhora contradiccions, inquietuds, obstinacions, desequilibris, frustracions…per això intueixo que el benintencionat de redactor del títol que ens ocupa suggereix que a més pau interior més virtut, la qual cosa segons reflexiono no és gens evident, en absolut.


També existeix la pau dels xais o de les vaques veient passar el tren. És la pau de l’acomodació .

És difícil trobar aquest perfil en els grans filòsofs, polítics o innovadors. Perquè la cerca de l’excel·lència t’aporta inquietud intel·lectual, per no haver trobat, per buscar més que trobar. I si trobes buscar de nou i començar el cercle de la inquietud enemiga de la pau.
“El millor és enemic del bo” (S. Freud). La felicitat i pau absolutes són adversàries d’una vida basada en l’aprenentatge, avanç, millora i presa de decisions. Després dels peatges d’una vida creativa sempre pot quedar un espai per a la pau i felicitat. És un tipus de vida que cal saber gestionar i la que val la pena viure.

“…..Jo no soc, doncs, modest. Estic enamorat d’aquests ulls meus, petits, però profunds, perquè esguarden al lluny, i d’aquest front tan alt, que ho és de tant que pensa. No camino pels altres, i no bellugo els peus si no és per a avençar i trepitjar quelcom. M’estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits. . Jo no sé el què em proposo, perque el tenir un propòsit no es fer feina…..”

Joan Salvat-Papasseit.

Octavi Garcia, Llicenciat en Psicologia Clínica i Industrial (sis anys académics). Universitat Central de Barcelona.  Post grau en psicoanálisi (tres anys académics). CIPP. 
Arenys de Munt Novembre/23