La realitat que coneixem és una creació del sistema nerviós. Cadascú viu en un món que és construït pel seu cervell amb la informació donada pels sentits, essent l´escenari on es desencadenen els esdeveniments de la vida.
És a dir, la nostra consciència és un condicionant de la nostra visió del món. El món físic és una reacció de l’observador.
Nosaltres com a observadors, alterem allò observat pel simple fet de la nostra observació.
La nostra consciència co-crea el que observa. Per tant, és un error pensar que tothom percep el mateix en observar també el mateix. Nosaltres creem la realitat, som màquines productores de realitat.
Hem de sortit del realisme ingenu que sustenta que la realitat es tal qual nosaltres la percebem, de pensar que tot el que ens envolta és quelcom que existeix sense que hi influïm.
Per tant no hi ha una única realitat. Tot el que pot ser “ anomenat “ no té res a veure amb el que és.
L’ésser humà aborda la realitat a través de varis dispositius que ha interioritzat com a propis com el LLENGUATGE, l’educació, creences, societat, context socio-polític-econòmic, etc.
La nostra vida quotidiana per tant, es converteix en la nostra realitat, però quasi mai amb la nostra veritat, llibertat.
… perquè és més probable que estiguem més temps distorsionant la realitat que coneixent-la tal com és.