Guió: Eva Aixelà | 15-09-2026

Sovint associem una bona relació amb una relació en què no es discuteix. Com si estimar-se, entendre’s i conviure bé hagués de significar estar gairebé sempre d’acord. Però dues persones porten a la relació dues històries, dues maneres d’interpretar el món, dues sensibilitats i també dues formes diferents de protegir-se quan se senten ferides, insegures o poc escoltades. Per tant, el desacord no només és possible, sinó que forma part de qualsevol vincle.

Potser, doncs, la qüestió no és tant si discutim, sinó com discutim, des d’on ho fem i què passa després.

Hi ha discussions que permeten expressar allò que feia temps que callàvem, comprendre millor l’altre, revisar expectatives i trobar noves maneres de relacionar-nos. En aquests casos,  el conflicte pot convertir-se en una oportunitat per conèixer-nos més i fer evolucionar la relació.

Però també hi ha discussions que es repeteixen una vegada i una altra sense arribar enlloc.

Canvia el motiu aparent, però el malestar de fons continua sent el mateix. Un reclama i l’altre es defensa. Un insisteix i l’altre es distancia. Tots dos intenten ser escoltats, però cap dels dos se sent realment comprès.

Des d’una mirada sistèmica, en una discussió no només parlem del que està passant en aquell moment. També hi poden aparèixer ferides anteriors, necessitats no expressades, expectatives, pors i maneres de relacionar-nos que hem après al llarg de la vida. A vegades discutim pel que ha passat avui, però reaccionem amb tot el que aquell fet desperta en nosaltres.

Una discussió pot debilitar la relació quan hi predominen el menyspreu, la desqualificació, la por, el silenci utilitzat com a càstig o la necessitat de guanyar. En canvi, pot enfortir-la quan, malgrat el desacord, es manté el respecte, hi ha voluntat d’escoltar i cadascú pot reconèixer la seva part de responsabilitat.

I això no significa que totes les diferències es puguin resoldre ni que sempre hàgim d’arribar a un acord. De vegades, el que necessitem és aprendre a conviure amb una diferència sense convertir l’altre en l’enemic.

Potser una relació no es defineix per l’absència de conflictes, sinó per la manera com les dues persones els travessen i per si, després de discutir, poden reparar allò que ha quedat ferit.

Per tant, obrim el debat: les discussions enforteixen o debiliten les relacions? I afegeixo: Depèn del tema que les provoca o, sobretot, de la manera com ens tractem mentre discutim?

LLibre “El buen amor en la pareja” de Joan Garriga

“Cuando dos personas se conocen, enseguida, incluso antes de hablar, activan esquemas de relación a través de su actitud y sus ademanes corporales. El otro o la otra nos invita a activar una serie de respuestas…El bucle se realimenta y la relación se estereotipa y pierde creatividad”

MÚSICA: Compta amb mi – Txarango

ETIQUETES: | | | | | | | |