Guió: Montse Macanàs | 08-09-2026

Quina és la primera sensació física o emocional que us apareix quan us quedeu completament a soles? Sentiu pau o teniu la necessitat d’omplir el silenci amb pantalles o soroll per no haver de mirar endins o escoltar-vos?

Ens adaptem per encaixar, agradar o protegir-nos mirant de ser el professional eficient, la parella comprensiva, l’amic divertit o la versió perfecte que mostrem a les xarxes socials. Adaptar-nos és un mecanisme de defensa natural i molt útil, no pas una enganyifa. El problema real esdevé quan la distància entre la persona que mostrem als altres i la persona que som en silenci es torna tan gran que acabem sent uns desconeguts per a nosaltres mateixos.

Sostenir aquesta adaptació és sovint esgotadora si no té a veure amb qui som realment. No és fàcil ser autèntic i mostrar la versió real, la que mostra les vulnerabilitats, les manies, les emocions. La por a l’acceptació, a la crítica o al judici sovint ens porta a viure sota un filtre.

Carl Jung ja parlava del concepte de màscara explicant que la màscara no és un engany, sinó una necessitat social per protegir el nostre món interior.

El perill apareix quan creiem que som la màscara.

Donald Winnicott, un pediatre i psicoanalista anglès, parlava del fals jo versus el veritable jo esgrimint que de petits aprenem a complir les expectatives dels altres per ser estimats, i amaguem la versió autèntica quan no ens sentim en un entorn segur.

Us convido a pensar, primer de tot com us veieu, quina imatge teniu de vosaltres des de la vostra ment, carregada de judicis, inseguretats i de la vostra pròpia història.

Ara penseu en la imatge que projecteu, la que intenteu mostrar, per exemple, la somrient quan esteu tristos, o la súper segura quan esteu morts de por.

I ara penseu en com us veuen els altres. Sovint no ens veuen com som, sinó que construeixen la seva pròpia versió de qui som a través de les seves pròpies ulleres, les seves expectatives, les seves pors, les seves ferides i traumes. Nosaltres no som responsables d’aquestes versions. La nostra responsabilitat és ser fidels a nosaltres mateixos. Com? esbrinant com som:

què ens agrada, què no ens agrada, quines son les nostres vulnerabilitats i quines les nostres fortaleses, interactuant amb els altres des de l’amor de manera emocionalment responsable i compassiva, sense jutjar, i essent fidels als nostres valors. El secret està en adaptar-nos a l’entorn sense deixar de ser qui som. Com el camaleó que s’adapta al medi canviant de color, però no de fesomia ni de manera de comportar-se.

I finalment, penseu en qui sou realment quan ningú us veu. Quan esteu rere l’escenari, a soles, en un espai segur on relaxar-vos, alliberar-vos dels personatges i ser vosaltres mateixos.

Cançó

Si ningú em veu de Núria Duran

ETIQUETES: | | | |