Guió de Iolanda Montero del 01-09-2026

Quan vivim una situació que ens aclapara, és perquè ens toca una de les fibres més sensibles a la nostra vida. Passa totalment desapercebuda de manera que es fa difícil treure-la de sobre. Forma part del que rebem de l’entorn més immediat que ens acompanya els primers anys de vida, de l’aprenentatge rebut al primer nucli de socialització, la família. Es tracta de les mancances. Dit així, sé que sona estrany. Provaré d’explicar-ho ja que aquestes mancances ens condicionen la resta de la nostra vida si no les sabem veure. Quan creixem, independentment del nucli familiar o de l’entorn en què has crescut, rebem normes, indicacions, aprovacions o càstigs sobre com viure i actuar en funció del grup social, cultural, econòmic o religiós que ens educa. Creixem sense poder qüestionar les creences familiars, allò que s’ha determinat com bo i dolent. A la primera infància, s’incorporen les pors i condicionants que acabaran confonent-se com a part de la nostra identitat, enterbolint i sent els substituts de la nostra essència singular.

L’educació rebuda ens condiciona tant per acció com per omissió. Un exemple del condicionament per omissió i les conseqüències a la vida adulta és el ‘caràcter’ o personatge invasor-agressiu. Les persones que es relacionen amb els altres amb un patró hostil, impulsiu i destructiu poden amagar un infant que ha plorat molt sense ser escoltat. L’ adaptació a l’entorn i l’instint de supervivència va instal·lar aquest patró com a resposta a la manca d’atenció.

Son adults que és pràcticament impossible no veure’ls i ser atesos, és la seva estratègia compensatòria i no és una conducta conscient o voluntària. Si per contra, s’ha crescut en un entorn de sobreprotecció amb moltes pors: ‘Compte que cauràs’, ‘vigila que prendràs mal’, o es castiga qualsevol activitat que sigui diferent al que s’ha fet sempre, es fàcil que aquesta infantesa es tradueixi en una vida adulta amb dificultats per assumir els canvis i a incorporar experiències noves… O per la llei del pèndul, s’hagi desenvolupat una personalitat apassionada pel risc. Hi pot haver diferents circumstàncies que fan que una persona creixi amb mancances que desprès compensarà amb el seu caràcter: Manca d’atenció, de valoració, suport, de sentir-se estimat, respectat i protegit. Aquestes mancances són les que més endavant condicionaran la identitat creant un personatge com a mecanisme de supervivència. Arribats a aquest punt, quan estem identificats amb el personatge, és quan ens hem oblidat completament de l’ésser original que érem… quan érem petits, abans de ser tallats segons aquest patró que els adults que ens acompanyaven, ens van fer heretar. Aquí és on pot aparèixer la ruptura de la identitat amb símptomes emocionals, psicològics i físics que acaben esclatant. En el moment que arribis a una situació que realment t’aclapari, adona’t que té un origen més enllà del que t’ha passat en el moment. Si ho veus, ho pots modificar. 

“The Logical Song” — Supertramp

Dissoldre la espontaneïtat de la infància, l’alegria i la connexió amb la meravella de

la vida per ‘aprendre’ a ser sensat, lògic, intel·lectual, cínic i acabar sense saber

qui som.

ETIQUETES: | | | |