GUIÓ de Ana Ortiz per EL PUNT DE L’INTERROGANT 12/06/2023
ON ESTAN ELS NOSTRES LÍMITS?
M’agradaria començar dient que això dels límits, per mi, és un valor relativament nou i que tot
just ens estem acostumant a posar-los en pràctica i fer que formin part de la nostra vida.
Sota el meu punt de vista, venim d’una cultura on es premiava l’obediència des de molt petits,
sense qüestionar-nos massa les coses. On es premiava aferrar-se a una feina i suportar algunes
situacions per tal del mantenir el lloc de treball o fins i tot, socialment, fer coses que no ens
venien de gust: anar a sopars amb amics, passar per alt brometes que no fan gràcia en nom de
la “bona educació”, somriure i no fer massa soroll.
Afortunadament, avui en dia sabem que posar límits amb educació i amb amabilitat és possible,
i si em permeteu, necessari. Tots som mereixedors de dignitat i respecte i hem de començar
nosaltres mateixos a posar en valor allò que no ens agrada o no ens fa sentir bé.
Es poden dir les coses amb fermesa i amabilitat, amb empatia cap a l’altre i amor cap a un
mateix. Com? Amb assertivitat, que és l’art de dir el que penso i sento tenint en compte a l’altre,
sense ofendre ni entrar en valoracions personals.
Posant límits mostrem a l’altre qui som, i com volem que ens parlin o tractin. Posant límits
ensenyem a posar límits també, especialment als nostres petits i quan ens posen límits,
aprenem a relacionar-nos millor i a obrir-nos sense judici; a respectar l’opinió o els sentiments
de l’altre.
Els límits son un valor relativament nou en la nostra societat i necessiten ser acollits i fomentats.
Posar límits no és un acte brusc ni mal educat, al contrari, és un acte d’amor i respecte cap un
mateix i cap als altres.
