Quan alguna cosa no surt com esperàvem, allò que ens es més fàcil és culpar els altres, com si jo no tingués res a veure amb la situació generada. D’aquesta manera, caiem en la modalitat de víctima. Quan ens situem en aquest rol, ens traiem tota capacitat d’acció, som simples receptors d’alguna mala sort o una actitud d’una altra persona, bàsicament ens traiem el nostre poder personal.
Assumir la nostra responsabilitat, al contrari, ens empodera, ens fa ser una peça activa, ens fa aprendre de les situacions i créixer com a persones. I en el fons, al final no importa qui és o no culpable en una situació. Quan som honestos i mirem de cara al que ens passa, en comptes de buscar la culpa a fora, ens comprometem amb nosaltres mateixos, i amb tot el respecte i amor, podem aprendre de nosaltres i de la nostra comunicació i relació amb els altres. La culpabilitat porta un sentiment de ràbia intern, cap als altres o cap a un mateix. Si som capaços de superar aquesta barrera i anar més enllà, entrarem en aquest univers de poder personal que ens permet decidir sobre les nostres vides.
Si volem canviar els altres, sempre ens trobarem amb la frustració. Projectes unes expectatives del que tu vols que l’altra persona faci i moltes vegades no es compleixen. Acceptem doncs que NO PODEM CANVIAR els altres, però sí que podem canviar nosaltres. Canvia tu i tot canvia, tot comença per un mateix, des de l’amor i la compassió, que són la millor brúixola.
Una cita per acabar sobre la responsabilitat personal i la llibertat:
“I quan em vaig fer total i absolutament responsable de mi, quan no vaig posar les meves expectatives en els altres, ni vaig carregar ningú amb les meves necessitats, quan em vaig sentir lliure per SER, i no vaig escoltar altres veus que les meves, vaig ser feliç. Us ho recomano” de la pàgina Viva el Gran Espíritu.
Vídeo recomanat per reflexionar sobre la vida i el que ens succeix:
“Yo libre, un viaje al momento presente”