La proposta de debat que avui plantegem podem dir que és ambiciosa? Espero
que ho anem descobrint al llarg d’aquesta hora.
L’ambició està feta del mateix material amb el qual es teixeixen els somnis. Ens
impulsa a fixar-nos metes que ens il·lusionen, objectius i reptes que, a priori,
semblen impossibles d’assolir. És un poderós motor que desafia la lògica i la raó.
Aquells que s’atreveixen a donar-li volada són capaços de canviar-ne la realitat i
les circumstàncies. No en va, és un poderós agent de transformació. I ens pot
aportar moltes coses positives. Alimenta l’esperit de superació, l’inconformisme, la
capacitat de somiar, de ser competitius, generosos, altruistes…
Però també se la relaciona amb la cobdícia, la riquesa, la insatisfacció, cercar el
màxim de tot només en interès propi, el poder, la fama.
És a dir que l’ambició té dues cares i, per tant, pot impactar a la nostra vida per
excés o per defecte. Per això és important aprendre a gestionar-la el millor
possible i trobar el punt d’equilibri.
El ritme de vida, la feina, les pertinences, els diners, la família, els amics, tot forma
part de la nostra manera de ser i ens permet evolucionar com a éssers humans.
No es tracta tampoc de renunciar a l’ambició perquè és necessària en moltes de
les decisions que prenem i ens pot ajudar a convertir-nos en les persones que
som.
Ara bé, on posem el llistó de satisfacció en tot allò que podem assolir?
Podem posar límits als objectius, o quant els hem complert en volem més?
Aquests més pot anar pujant aquella fita, marcada a priori, i no tenir límit?
Pensem que una miqueta més no ens farà mal?
Quan n’hi haurà prou?
Hi podem afegir l’enveja per desitjar allò que en té un altre?
Com mesurem els objectius?
Tenir més prestigi, èxit professional, i, diners, no és cap garantia de felicitat. S’han
fet molts estudis que així ho demostren.
Tots tenim missions a la vida i moltes vegades, o sempre, si a aquesta tasca li
sumem l’ambició, podem estar desenvolupant una persistència, una constància,
una determinació que ens pot afavorir i que formaria part de l’aspecte positiu.
És molt bo anar assolint projectes a la vida, un darrere l’altre, però amb plena
consciència d’allò que estem fent.
Em va resultar curiós que fent una cerca sobre l’ambició a internet, les primeres
coses que em sortien eren de caràcter esportiu i econòmic, barrejada amb els
objectius.
Xesco Espar, un antic jugador i entrenador d’handbol que es dedica a la formació
sobre lideratge, motivació i treball en equip diu: Sense ambició, només tens el que
els altres et volen donar.
Vaig llegir una vegada que l’ambició era com una egua salvatge, si hi puges i la
pots domar, perfecte i si no acabaràs per terra i podràs prendre mal.
A veure si avui la podem domar.(amb consciència)

M’agradaria posar un fragment d’Ambició d’Albert Guinovart. És un tema que
forma part de la novel·la de TV3 El Cor de la Ciutat.