QUI PENSA TU O EL CERVELL?
No hi ha indici biològic i científic que conclogui que el teu cervell no forma part de tu, que tu puguis pensar amb alguna cosa que no sigui el teu cervell, o que el teu cos pugui sobreviure cognitivament sense cervell. L’especificitat funcional psicobiológica del cervell no es replica ni total ni parcialment en cap altra part del cos. Qui sent tu o el teu estómac?.. qui parla tu o el teu sistema fonador?…..El títol d’aquest programa està entre els curiosos probablement és fill de teories animistes o esotèriques. Pot suposar-se que una persona funciona a un doble nivell?. Fisiológicamente no. No hi ha dicotomia, tu ets la suma de cor, sistema fonador, digestiu, circulatori, endocri i molt més.
La primera pregunta seria perqué es proposa que el teu cervell pugui no forma part de “tu”. Com s’arriba a la molt curiosa teoria que tu i el teu cervell poden esser elements separats?, que pode funcionar independent un de l’altre?, no hi ha cap estudi, publicació, Universitat, psicóleg, patóleg que ho hagi aventurat. No hi ha pensament sensa cervell. No hi ha persona sensa cervell. Un tros de carn en forma humana sensa cervell no es una persona, és un cos animal de vida vegetativa i sobreviu un promig máxim de 10 dies.. Tampoc hi ha cervell sensa estructura biològica corporal. No pot sobreviure cap cervell sensa els serveis corpòral que el mantingui. No te sentit un cervell sensa relacions afferents i effarents. Per tant tu i el teu cervell formeu part d’un tot inseparable. El que pensa ets tu mitjançant un orgue que està al teu cap que és diu cervell. Igual que el que camina ets tu mitjançant els cames, o el que menja ets tu mitjançant la boca, o el que mira ets tu mitjançant els ulls.
És que “tu” ( i que s`hem perdoni la ximpleria)…..és tan sols un pronom personal. Una expressió oral o escrita que reemplaça al sujecte en un procés comunicatiu: no és rés més… “Tu” és un subjecte que, igual que “jo” o “ell o ella, ( i com varem estudiar a primària), és composa de cap, tronc i estremitats. I si vas per nota els psicólegs afagim “..i I processos cognitius interns.” . El concepte de “el tu” està en un pla de diferent dimension al pla de “cervell”. El pronom localitza una persona, el segon un substantiu i localitza un centre nerviós pertanyent indefectiblement a aquesta persona, que no té vida pròpia sense aquell.. No existeixen cervells pensants solos i aïllats, ni mamífers sense cervell..Algunes funciones del cervell són controlar els moviments voluntaris, la parla, els processos cognitius, la memòria, i processament de tots els imputs dels sentits i outputs de resposta i els derivats de l’activitat reelaboradora pròpia (pensament)…..és el que sent, gestiona, odia, estima, recorda i oblida, seleccionant tot el bo i tot el dolent dipositat la teva memòria i el judici dels fets de la teva vida. ( el cor ni interpreta, ni sent, ni mestresseija, ni governa…excepte per a poetes).
I tot aixó és molt digne…. igual que si fós d’una altre manera. No calç imbuir el “tu” i el cervell de dicotomies mágiques i supersticioses que facin insuficient una explicació eviden, científica i senzilla. El home la dóna i els seves estructures somàtiques i procesuals no necessiten cap benedicció per gaudir de la seva dignitat. En la persona no hi ha màgia i meyns després que hagim superat els pors, supersticions i tonteries medievals.
És que a part del cervell no existeix en el cos humá cap orgue capaç de pensar. Cap. Igual que només és veu per els ulls, s’olora per el naç o és sent per els orellelles. Sencill. Tampoc existeix cap cervell que sobrevisqui sensa un cos al seu servei. No hi ha a manera de pensar amb el colce, els orelles o el cul (encara que a vegades pugui semblar-ho). Impossible com a minim perque la especialització neuronal i orgues decodificadors tan sols existeixen al cervell. No existeixen dos plans en la persona: el pla “tu” i el pla “cervell”.
El cervell no sols pensa a través de la interconnectivitat de 100.000 milions de neurones. sinó que controla les accions involuntàries i equilibris homeostàtics: batecs cardíacs, pressió sanguínia, gándulas de secreció interna, hormonal, sistema endocrí…per tant controla les expressions fisiologicas de les emocions, ni més ni menys..En el cervell s’emmagatzemen els processos mentals en forma de memòria. NO és possible pensar sense gestionar enormes dipòsits de memòria emmagatzemats química i elèctricament en el teu cervell. No hi ha memòria al braç, ni en les galtes, ni en la llengua ni en la oïda…totes les neurones aferents convergeixen en el SNC encara que alguns actes reflexos, de respostes instantànies, transitin només per la columna vertebral. Totes les respostes conscients eferentes, menys els actes referits, necessiten d’una decisio cerebral.
El teu benvolgut cervell. On guardes delicadament a Brahms, Shaw, Händel, Renoir, Homer i l’adolescent olor de Juanita Moreno, la meva primera novieta. Cervell que cuides amb hàbits d’exercici intel·lectual, físic, ajust emocional i alimentació adequada. Gairebé res per a acaronar a aquest lleig, blindat, amagat, desconegut, molt sensible i gran, per important. Ell t’ho tornará en forma de capacitat de relacionar-te i créixer amb tu mateix, amb les altres persones i amb les coses, de manera constructiva, equilibrada i gojosa. Configuran-te com a persona diferenciada i única en el món.
Gloria al cervell, treballador i silenciós. Actor protagonista. Part del meu cos sempre perdedor per estar lluny del farcell de poetes, en pugna perduda amb el cor, actor secundari, sorollós, manifest i escandalós,
Octavi Garcia. Llicenciat en Psicologia Clínica i Industrial (Univ Central Barna). Màster en Psi. Psicoanalítica (CIPP), Arenys de Munt. Octubre 2021.
………Me gusta de vez en cuando
perderme en un bordoneo,
porque bordoneando veo
que ni yo mismo me mando.
Las cuerdas van ordenando
los rumbos del pensamiento,
y en el trotecito lento
de una milonga campera
va saliendo campo afuera,
lo mejor del sentimiento.
………..
Milonga del solitario (selección). A Yupanqui
