La por és una emoció. Una emoció relacionada amb la supervivència animal. Voldria començar definint el que és una emoció. Procedent del llatí emotio, vol dir impuls o moviment. Així que les emocions son les nostres impulsores. Ens ajuden a creuar el riu d’una vorera a l’altra, ens porten d’un estat a un altre: la ràbia a donar un pas ferm endavant, l’alegria, a expandir-nos, comunicar-nos i connectar amb els altres, la tristesa, a entrar a la cova per fer dol i la por, a aturar-nos i ser prudents.

En el fons hi ha situacions, que ens porten a que es desperti una emoció determinada per un propòsit de supervivència i territorialitat. Cap d’elles és bona o dolenta, si les utilitzem de forma conscient, són útils. Cal reconèixer-les, sentir-les per després transformar-les, integrar-les i deixar-les anar.

Avui parlem de la por. La por és una de les emocions que més ens connecta amb la supervivència de l’espècie, apareix quan ens sentim amenaçats, és la més instintiva de totes: ens porta a fugir o lluitar. Si la nostra vida perilla s’activa la por, i ens porta a protegir-nos, a fugir o lluitar. En realitat, el nostre sistema està dissenyat per reaccionar per salvar la vida en situacions d’emergència real, com per exemple, si veiem un tigre, sortirem corrents o lluitarem. Però si la situació és imaginària, és mental, també ens sentirem amenaçats. Els pensaments activen el teu mecanisme de supervivència, tot i que la teva vida no corri un perill real. I una cosa més: quan el teu sistema de supervivència està actiu, el teu sistema d’adaptació i racional està inactiu. No poden funcionar a la vegada.

Això té molt a veure amb el nostre cervell límbic, en l’amígdala, que és l’encarregada d’activar-nos en el nostre cos, tots els mecanismes de lluita o fugida. Consisteix a alertar a certes parts del cos per tal que actuïn davant un perill imminent, com? Suprimint les funcions com la digestió, el desig sexual i els processos de pensament. Tota la sang i recursos es vehiculitzen cap al sistema muscular per fugir o lluitar.

Ara que ja sabem com funciona la por: ens bloqueja i ens debilita la capacitat de pensar, ens podem imaginar quin instrument de manipulació tan bo pot ser per les estructures de poder. És l’arma principal dels règims autoritaris i populistes. Així amb tota la intencionalitat programada, es promouen idees interessades o tergiversades de la realitat. Acostumen a ser discursos manipuladors que fan planar a sobre dels nostres caps algun perill del qual no en sortirem vius si fem o no fem alguna cosa que volen que fem.

Pors que s’utilitzen poden ser la por a ser víctimes d’algun tipus de delicte, la por a quedar-nos sense diners o sense feina… és a dir, la por a perdre la vida per accidents, malalties, epidèmies, guerres… o no poder sobreviure sense diners.

L’antídot per la manipulació és informar-se adequadament. No creguis de bones a primeres tot el que sentis o t’expliquin. Procura utilitzar fonts fiables i desconfia dels discursos que utilitzen la por com a amenaça.