🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Octavi Garcia | 17/03/2026

Crec que convé fer algunes definicions previes, un tema que sembla simple i és complex. La paraula sexe prové del llatí sexus, que alhora deriva del verb assecar (“tallar” o “separar”). 

Atenent categories generals hi ha tres grups

  • Sexe vegetal
  • Sexe animal
  • Sexe humà

El sexe humà es refereix a les característiques biològiques, orgàniques anatòmiques i cromosòmiques (mascle/femella) innates, (s/l’OMS), cromosomes sexuals, gònades, hormones sexuals i genitals externs i interns. 

La identitat sexual/de génere es referirà a la percepció que cada persona té sobre el propi sexe. Cisgènere si la seva identitat coincideix amb el seu sexe biològic i Transgènere si difereixen. La identitat de gènere és la vivència interna i individual del gènere tal com cada persona la sent profundament, la qual pot correspondre o no amb el sexe assignat en néixer, no és només un sentiment sinó una convicció cognitiva. Això pot correspondre o no amb el sexe i el nom que figura a l’acta d’inscripció del naixement.

Identitat de gènere es forma per factors biològics i psicològics i socials, es consolida sobre 2/3 anys.

Perspectiva de l’APA: L’American Psychological Association emfatitza que les variacions de gènere no són trastorns mentals, promovent intervencions de suport i afirmació en comptes d’intents de canviar la identitat. La psicologia aborda la sexualitat humana distingint entre sexe biològic (característiques físiques/anatòmiques), identitat de gènere (vivència interna) i orientació sexual (atracció emocional/física). Les orientacions inclouen heterosexual, homosexual, bisexual, pansexual i asexual, 

Intersexualitat. Són variacions congènites (cromosomes, gònades, genitals o nivells hormonals que no s’ajusten a definicions estàndards típiques de masculí o femení:

Genitals ambigus, combinacions cromosòmiques diferents a XY O XX i gònades (glàndules sexuals testicles i ovaris). que no es corresponen a genitals externs.

(Una persona intersexual pot presentar vulva i mancar d’úter o ovaris, o bé, pot tenir un òrgan erèctil de forma i mida intermedis entre un clítoris i un penis poc desenvolupat; o per la mateixa manera, pot posseir gònades tant masculines com femenines.)

Perspectiva de l’APA: L’American Psychological Association emfatitza que les variacions de gènere no són trastorns mentals, promovent intervencions de suport i afirmació en comptes d’intents de canviar la identitat. 

LGBTIQ+ és un acrònim que agrupa diverses identitats de gènere i orientacions sexuals. Significa: Lesbiana, Gai, Bisexual, Transgènere/Transexual/Travesti, Intersexual i Queer, incloent el símbol “+” per representar tots els col·lectius no inclosos explícitament.

L lesbiana atracció sexual entre dones

Gai atracció sexual entre homes

Bisexual atracció cap a tots dos sexes.

T transgèneres identitat no coincideix amb sexe biològic.

T transsexuals. Modifiquen el cos perquè coincideixi amb la seva identitat de gènere

I intersexuals naixement amb característiques sexuals no tradicionals.

Models.  A l’antiga Grècia i Roma, la sexualitat no es definia pel gènere de la parella (home o dona), sinó pel rol exercit. Un ciutadà home havia d’assumir el rol dominant (actiu). Entre fi imperi romà i descobriment d’America, (edat mitjana): retraïment i reculada repressiva sexualitat, pecaminosa. Imposició principis de lEsglésia, actes contra la naturalesa, relacions sexuals que no tinguin com a objectiu la procreació. Els més reprovats, zoofília, homosexualitat i masturbació. Desig sexual és una malaltia.La virginitat és estat ideal per a l’església,

Rol del sexe a la Història. El foment de l’exercici sexual estable i exclusiu entre home/dona sostingut en general per religions i nacions pot tenir un fonament de foment de l’ordre, continuïtat, estabilitat i fecundació/descendència. L’exercici sexual es pot entendre com un element de perpetuïtat.

L’aproximació al sexe ha canviat molt amb els temps…per bé. A mesura que ha progressat la laïcitat de les societats ha deixat de ser un tema tabú, per reconèixer i fomentar no només el seu rol  procreatiu sinó hedonista, individual o social. 

Si la despullava  
oh, la meva amor!  
un botó que queia  
ja em donava goig  
-ara la bruseta  
i el cinyell tot pret,  
mel rosada i fresca  
la sina després: 

al mig de la toia  
clavellets vermells.

Joan Salvat Papasseit (1923)

.

Fever.  Peggy Lee.. Escrita por John Davenport.(1956).  Elvis Presley, Madonna, Michael Bublé y Beyonce. entre d’altres..

ETIQUETES: | | | | | | |