La IA és de veritat intel·ligència?

🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Lluïsa Solé | 10/2/2026

El primer que em va venir al cap amb aquesta pregunta va ser NO, un NO rotund.

Però clar no em podia quedar amb això.

Per tant, li vaig plantejar la qüestió a una IA, la més bàsica al ChatGPT.

La seva resposta va ser: “És una pregunta molt profunda, i la resposta curta és: la intel·ligència artificial no és intel·ligent com una persona, però sí que pot fer coses que semblen intel·ligents”.

“Una persona és intel·ligent perquè entén el que fa, té consciència, emocions, reflexiona, posa intenció, dona significat o sap per què fa una cosa”.

“La IA no funciona així. Li cal molta informació per a fer la seva composició i donar una resposta. Es nodreix de milions de dades i textos, que processa d’una manera extraordinàriament ràpida per donar una resposta, amb un patró de llenguatge bastant acurat, a alguna cosa que no entén. Per tant, seria una intel·ligència funcional, ja que no té consciència del que transmet ni ho compren”. Però diu que “Te una forta dimensió filosòfica que planteja qüestions sobre la responsabilitat, la ment i l’ésser humà”.

Ara bé, processar dades i patrons seguint regles matemàtiques i algorismes creats per persones li permet fer un càlcul de probabilitats molt acurat del que se li demana.

Això la converteix en una eina molt potent, que com que depèn dels humans pot ser molt positiva o molt negativa, segons com s’utilitzi.

La IA està dissenyada per fer tasques concretes amb molta eficàcia i de suport, segons el camp i la programació que es faci d’aquesta i els algorismes que es generen.

Educació, transport, indústria, economia, finances, comerç, màrqueting, seguretat, oci, cultura, medi ambient, medicina, cirurgia, construcció, càlculs matemàtics, astronomia, o política per dir alguns dels àmbits en els quals es treballa ja fa temps amb molt bons resultats.

Aquesta seria la part positiva, però com que no és intel·ligent i no pensa es pot fer servir la mateixa informació totalment a la inversa, de manera negativa.

Estafes, notícies, generació d’imatges falses, suplantació de veu, discriminació racial, influència en eleccions, publicitat enganyosa, creuar els límits de la privacitat, creació d’estereotips irreals, suplantació d’identitat, i molt molts més. Un exemple molt clar són les xarxes socials.

Ara ja s’escriuen llibres, es fa música, pel·lícules, exàmens de tota mena, articles de diaris, diàlegs falsos. Tot plegat ens fan dubtar moltes vegades si el que estem veient o sentint és real o està fet amb intel·ligència artificial.

Però recordem que darrere de tota la informació que se li dona, bona o dolenta hi ha l’ésser humà i la seva intel·ligència, les emocions, la tècnica, la consciència, la filosofia, l’ètica, que també utilitzem bé i malament.

No sé si he resolt la pregunta inicial o he obert un ventall de qüestions a resoldre, tenint en compte que, a part de la definició, el text l’he escrit jo i no la IA, que ho podia haver fet, pot ser millor.

Música clàssica creada amb IA el 2004