SABEM ATURAR-NOS? Guió de Clàudia Fernández per el programa “el punt de l’interrogant del dia 31-05-2022
És evident que en aquest moment de la nostra història ser eficients és un objectiu que perseguim
esdevenint en persones multitasques i fins i tot multidisciplinàries. Aturar-nos no apareix com un
propòsit a assolir, tret quan patim un ensurt que ens para de sobte i molt sovint sense demanar
permís. Moltes vegades aquestes bategades són donades per malalties tant físiques com
psíquiques.
Dur a terme múltiples tasques de manera concurrent, és a dir, començant una abans que acabi
l’altra, en comptes de manera seqüencial, una darrera l’altra, no ens deixa massa temps per
respirar, per aturar-nos, menys de descansar i per descomptat, NO per ser conscient del nostre
esgotament.
La multitasca ens ha portat a patir estrès, actualment un dels 4 problemes de salut més
importants al món. La paraula estrès és originària de l’enginyeria, però el Dr. Hans Seyle la va
introduir a la ciència de la salut per referir-se a: “Una resposta bioquímica automàtica del nostre
cos davant una situació d’emergència o de perill”, sorprenent, oi?, estar estressat vol dir que hi
ha quelcom a la nostra vida que requereix ser atès urgentment o molt pitjor, que ens fa sentir
vulnerables o en perill.
L’estrès o resposta biològica del qual ens parla en Seyle, ve directament del sistema límbic, part
del cervell que gestiona les nostres respostes fisiològiques davant d’estímuls emocionals. És la
part del cervell més antiga i gràcies a ella l’ésser humà ha perpetuat en la història. És el sistema
que ens va protegir com a espècie de ser menjats per depredadors.
Fa trenta mill anys els nostres estressors eren animals ferotges, avui en dia no tenim lleons ni
ossos dels que defensar-nos, però el sistema límbic encara continua responent de la mateixa
manera davant d’un estímul extern, que ens fa sentir por o en una situació de risc.
La diferència entre el neandertal i l’Homo sapiens és que nosaltres ja tenim una part del cervell
que se’n diu còrtex i ens ha permès raonar, per tant, posar consciència.
Els depredadors de l’actualitat s’anomenem agents estressants. Aquests agents són personals i
intransferibles, cadascú té els seus. Un exemple d’un estressor actual pot ser la por a perdre la
feina. Un estressor acostuma a generar un desequilibri en el cos i quan l’estrès es perpetua en el
temps, el sistema es trenca i és llavors quan la malaltia té la porta oberta a un organisme
debilitat.
Tenint en compte que la resposta davant una amenaça és automàtica, hauríem de posar molta
atenció a esbrinar quins són els nostres estressors. Estar tant ocupats ens compensa a llarg
termini? Quants moments de la nostra vida ens perdem per no aturar-nos a gaudir-la, per no ser
conscients d’ella minut a minut.
Davant d’una situació d’estrès; ENS ATUREM, ENS ADONEM I ENS CUIDEM
Guió: Claudia Fernández El punt de l’interrogant Arenys de Mar, 31 maig 2022