Creure en el més enllà, creure en que som quelcom més que matèria. Els humans des de l’historia que creu en quelcom més, d’aquí els rituals d’enterraments. Tenim coneixement d‘aquests rituals en diferents cultures antigues des de els homínids, passant per els egipcis o els ibers o celtes. Arreu del escrits antics trobem paraules com el Limbo, el Purgatori, del cristianisme, o el Valhalla dels Víkings o el inframón en la mitologia Grega llocs on van a parar les ànimes després que una persona mort.
Però avui dia des de l’època revolució industrial juntament amb l’evolució científica, amb una ciència enfocada en que només existeix allò que veiem i sentim a traves dels sentits del nostre cos… les creences de l’existència de quelcom més enllà com pot ser l’anima, que no podem veure, queda totalment desplaçada amb un ateisme exagerat.
En general la nostra societat rebutja i queda fins hi tot malament creure o practicar alguna creença espiritual, però es curiós que moltes persones creuen en fantasmes o en retribucions karmiques, en una energia d’un altre pla al nostra, se sap de persones que han estat en coma i quan han tornat a ser conscients expliquen estranyes situacions on s’han trobat amb familiars morts.
Què ens ha passat? L’univers, el cel, la terra són unes forces que tenen principis de funcionament i de relació, de bondat, de solidaritat, de respecte. No es poden veure però hi son. Sobre ells han escrit grans profetes i pensadors Lao tse, Sidharta Gautama (el Buda), Confuci, situant les seves teories cap al s VI abans de crist aproximadament, fa uns 2.500 anys. Mes recent tenim a Jesucrist amb l’epoca Cristiana. I si mirem el mon dels deus a l’antiga Grècia o en l’imperi Roma, que es creia en l’existència d’un essers superiors.
Podem percebre una existència humana sense regles universals de ètica i moralitat? Una existència sense ànima, sense essència humana? Podem pensar en que nomes som quatre àtoms ben apilats i res més? D’on surt el nostre caràcter i la nostra personalitat si només som matèria?
Jo realitzo una practica de qigong xinesa, datada en més de 2500 anys d’antiguitat, que a part dels exercicis que treballen l’energia interior tipus tai chi, hi ha una filosofia de vida basada en els principis de l’univers de Veritat, Benevolència i Tolerància, es diu Falun Dafa. Per tant jo sí crec en alguna força superior i ens uns principis d’existència que es resumeixen en una clara ètica i en ser honestos i bones persones en les relacions humanes i en les relacions amb la resta de essers vius i el planeta. I tu? Creus en alguna cosa més enllà de la nostra existència física? Vinga, trenca esquemes, truca i explica’ns-ho!!!
- Practica de qigong: falundafa.org
- Pelicula:Mundos internos mundos externos.
http://www.peliculamundosinteriores.com/ - Pelicula: Samsara.
https://youtu.be/06Rrs_XdDXA
Montserrat Masvidal
Graduada en Relacions Laborals
Tota persona humana a part de ser religiosa, “religare” de lligar el pensament amb l’acció, això és ser coherent, té un despertar intern on es qüestiona què o quí el porta. Aquest pensar, d’on prové? Aquest actuar i sentir, per sentir-se realitzat, quí ho mou?
Per resoldre aquestes preguntes creix l’espiritualitat, que alhora fa despertar i prendre consciència, on totes les religions coincideixen, que hi ha un Déu que ens és a tots comú. Pare de tots. Fer creixer l’espiritualitat, captar aquest impuls interior no es gens fàcil, donat que la persona està molt materialitzada….