En el nostre llenguatge no existeix cap paraula que defineixi els pares que han perdut fills ; segons la reflexió de Menchu Gutiérrez (escriptora) en l´article “Un nombre borrado“: Les persones que han perdut la parella se’n diuen vidus, les persones que perden pare o mare es diuen orfes però no hi ha cap paraula que determini la pèrdua d´un fill. A què pot ser degut?

Tota paraula queda buida, tota explicació queda curta quan es tracta de parlar sobre la pèrdua d´ un fill i més, si aquest discurs surt d´una persona que no ha passat per aquesta experiència tan dolorosa. Tot i així, intentaré obrir un espai de reflexió sense caure en una empatia que hem porti a sentir el brutal dolor per la buidor d´una mare, ni tampoc ho faré des d´una posició que allunyi de la realitat als pares que han vist morir els seus fills.
Es pot dir que la mort d´un fill és una de les experiències més doloroses per les que pot passar l´ ésser humà. En la nostra societat actual inclús es contempla com a un fet antinatural veure morir els nostres descendents. Però, es pot entendre com a fet natural que forma part de la vida, la mort d´un fill? Quan succeeix, de quina manera podem fer-hi front?
Que significa superar la pèrdua d´un fill?  Vol dir oblidar al fill perdut? vol dir seguir endavant sense mirar el record del fill? Vol dir acceptar? o resignar-se? Es pot arribar a acceptar-ho? Ho pot afrontar un sol, o necessites ajuda? Com es pot seguir vivint? Es pot tornar a tenir il·lusió per la vida?  La vida continua i mai més serà la mateixa tal i com la coneixíem abans de la pèrdua.

Tot i el dolor, la soledat, la ràbia, la incomprensió viscuda a la màxima potencia en l´espai profund i personal que et brinda el  procés de dol, semblarà tan frívol com possible dir que viure la pèrdua d´un fill et pot conduir  a obrir una porta a la consciència, a aprenentatges de vida i a un creixement personal, a banda del dolor que esdevé.. És possible que s´aprengui a acceptar la vida tal com és, amb amor, a estimar sense aferrament, a mirar amb tendresa, a viure i contemplar la vida en present, a preguntar-se sobre la vida, sobre la mort, i sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos.

Ningú escolliria passar per una experiència com és perdre un fill però, quan succeeix és responsabilitat de cada un viure-ho de la millor manera possible. És l´última llibertat que tenim els éssers humans, el d´obrir un espai en el qual podem decidir la forma d´ afrontar-ho i poder inclús, arribar a transformar una pèrdua en un  guany. No vull dir que sigui fàcil, sinó que vull dir que és possible.                                                                      Ana Solanes   www.anasolanes.com

 

 

Recursos bibliogràfics:

  • “Volver a vivir: diario del primer año después de la muerte de un hijo” Mercè Castro.
  • “Palabras que consuelan” Mercè Castro.
  • “De la vida i de la mort” Concepció Poch.
  • ”Vivir hasta desperdirnos”, “La rueda de la vida” Elisabeth Kübbler Ross.
  • pel.lícula : “Belleza oculta”. David Frankel. Protagonit. Will Smith.2016
  • pel.lícula: “La habitación del hijo”. Nanni Moreti. 2001
  • Documental:” El último viaje” Documentos TV.
  • Blog: http://comoafrontarlamuertedeunhijo.com/  (Mercè Castro)
  • Blog: https://lanitdelaiguana.wordpress.com (Francina Jaumandreu)
  • Cançó: “Tears in heaven” Eric Clapton.