És l’amor la medicina?
Començaré fent la diferència entre amor, passió o aferrament en minúscula i amor o compassió en majúscula. L’amor en minúscula és el que sentim quan busquem parella, hi ha una intensa atracció emocional i sensual envers a una altra persona amb qui es desitja compartir la vida. L’altre amor, en majúscula, és el sentiment d’amor universal, el desitjar el millor per a un altre ésser. Avui m’agradaria enfocar-nos en l’amor en gran, com a font de sanació i de medicina.
Quan la nostra intenció i actuació estan guiades per al benefici de tots els éssers, som capaços d’estimar sense esperar res a canvi, generosament. Si ens guia aquest sentiment de voler el bé dels altres, a la vegada ens harmonitzem nosaltres mateixos. Quan t’estimes a tu i t’acceptes, ets capaç d’estimar els altres generant un amor universal que porta a la pau interior, al benestar i a una connexió que es podria considerar com una medicina.
De vegades, confonem la idea d’amor per aferrament, ens creiem que l’aferrament que tenim vers els altres en les nostres relacions és amor, però en realitat només es aferrament. I això ens causa dolor i patiment, perquè quan més volem aferrar-nos a algú, més por tenim de perdre’l i això ens fa infeliços.
Segons l’aferrament, diríem: “t’estimo, vull que em facis feliç”, es basa en el nostre desig de ser estimats, potser per emplenar algun buit personal, així que tenim aquesta expectativa que algú ens l’ ompli.
En canvi, l’amor veritable o genuí en majúscula, diria: “T’estimo, per això vull que tu siguis feliç”. Si això m’inclou a mi, perfecte, i si no, jo només vull la teva felicitat, desitjo el teu bé. Aquest canvi de mirada pot ser sanador.
Moltes vegades, tendim a classificar als que estimem i als que no estimem, però l’amor veritable és aquell que abraça tots els éssers humans i criatures. I això no vol dir que no diferenciem el bo del dolent… sinó que reconeixent-ho tinguem la capacitat d’acollir-ho i no atiar l’odi.
Segons fonts budistes, l’amor es pot cultivar a través de la connexió personal profunda, l’amabilitat, l’empatia l’alegria, la compassió i l’equanimitat.
L’amor és la font inesgotable de la vida, és una forma de vida eficient, no desgasta, emplena, per això ben bé m’agrada considerar-lo com a medicina.
Una forma d’entrada molt terrenal, és el gaudir amb els sentits les coses belles de la vida, una música, un plat exquisit, mirar una pintura preciosa o bé tocar una textura interessant. Primer ens podem enfocar amb el que tenim més a prop per sentir-nos bé i gaudir d’allò que ens porta la felicitat i plenitud, el que diríem els petits instants de la vida…. Estar envoltat de coses boniques i persones amables i positives i saber-ho valorar ens sintonitza amb la mateixa vibració que l’amor. És un mitjà per accedir a un amor més elevat, l’autèntic amor en gran.
Per començar el programa us proposo ara una breu meditació. Tanca els ulls i obre el teu cor, observem el nostre cor durant 30 segons en silenci.
Referències
Jetsunma Tenzin Palmo, El amor romántico y el amor genuino
https://www.youtube.com/watch?v=hyponEWeFM0
Tulku Lobsang, Amor y salud, el amor es la mejor medicina
All you need is love, Beatles
https://www.youtube.com/watch?v=jtQgnfCK8Aw
El alma que anda en amor, Taizé
https://www.youtube.com/watch?v=E_bBGBcZtUk&feature=youtu.be
The Four Highest Emotions (Les quatre emocions més elevades) per Ayya Khema
