Té poder la indiferència?

Guió de Fina Trullàs per el programa el punt de l’interrogant del dia 2 d’abril de 2024.

La indiferència pot ser vista com una eina de poder en diferents contextos, ja sigui en la política, en les relacions interpersonals, en el pensament estoic o en l’amor.

La història de la indiferència ha estat objecte d’interès per a diversos autors i pensadors al llarg del temps, els quals han abordat aquest tema des de diverses òptiques. La indiferència es pot percebre com un estat d’ànim en què no es sent inclinació ni repugnància cap a una persona, objecte o assumpte determinat. Aquest sentiment pot generar reaccions i conseqüències negatives, tant per a la persona que la projecta, que pot semblar mancada d’empatia, com per a la societat en general. Les persones indiferents poden experimentar aïllament, soledat, nivells elevats d’ansietat, baixa autoestima i manca de valors morals i les pot conduir a la desconnexió emocional amb els altres, afectant les relacions interpersonals. També pot ser utilitzada com a escut de supervivencia per protegir-se de les emocions i evitar sentir-se ferit. com a mecanisme de defensa o com a resultat d’experiències traumàtiques de rebuig o d’abandonament.

En relació amb la psicologia, la indiferència pot ser símptoma de trastorns com l’alexitímia, que és la incapacitat de les persones per expressar i identificar les seves emocions, o com a mecanisme de protecció per evitar el dolor emocional, i fins i tot com un instrument de manipulació o desig de causar dany a una altra persona; quan aquesta és prolongada, se la coneix com la “llei del gel”.

També se la relaciona amb la por, com a un sentiment inherent a la recerca de la felicitat i el temor de no aconseguir-la o de perdre-la. Així doncs, la indiferència és un tema complex que es pot abordar des de diverses òptiques i té implicacions tant personals com socials.

Els autors tenen diverses perspectives sobre la indiferència, veient-la com un punt intermig entre l’estima i el menyspreu, on el subjecte es torna apàtic respecte a determinats assumptes. Antonio Gramsci, un pensador italià, va expressar el seu menyspreu cap a la indiferència, afirmant que és “el pes mort de la història”. Va criticar aquelles persones que no prenen partit i que viuen entre la indiferència i l’abúlia, convertint la vida en una fatalitat i va afirmar que és una força destructiva que pot arruïnar els plans millor concebuts. En el mon de l’art també es fa referència a la paraula “filisteu” com a sinònim de persona hostil o indiferent a la cultura i les arts. Un grup d’artistes va abraçar una nova estètica que es coneix com l’Estètica de la Indiferència.

Tinc una visió clara sobre la indiferència. Destaco la importància de no veure només els problemes, sinó també mobilitzar els recursos, i no tenir en compte només els símptomes físics o mentals. Crec necessari acceptar la persona, encara que no admirem el seu comportament. A més, destaco la importància de sembrar llavors d’esperança i confiança en les persones per ajudar-les a superar les adversitats i recuperar-se dels traumes per poder recollir benestar. Cito una frase d’Albert Camús com a exemple de tutor de resiliència: “Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament i el seu exemple, no hauria passat res de tot això”.

És important entendre aquest fenomen i buscar maneres constructives d’afrontar-lo, ja sigui com a persona indiferent o com a persona afectada per la indiferència d’altres.