RELIGIÓ O ESPIRITUALITAT?
Des del meu parer, l’espiritualitat és un fenomen humà des d’on podem entendre certs
aspectes de la nostra vida emocional que tenen a veure amb com som o com estem en el
món. Fenomen que ens serveix per poder plantejar-nos una revisió amb relació a la nostra
identitat i fins i tot un creixement personal que ens ajudi a descriure’ns i ser conscients de
nosaltres mateixos i el nostre entorn.
La religió, d’altra banda, es descriu com un conjunt de dogmes o doctrines amb costums,
que normalment inclouen uns ritus concrets i que a més, ens permeten desenvolupar
l’espiritualitat. Com un camí definit o establert des d’on caminem sota el paraigua d’un
decàleg que defineix la missió de la religió escollida o imposada. També hi ha persones
que fan la seva pròpia religió d’escollir aquells dogmes o ensenyaments que les diferents
religions ofereixen.
Dit això, religió o espiritualitat?, doncs jo crec que sempre que a la vida d’hom i hi hagi
religió, hi haurà de retruc espiritualitat, i sempre que hi hagi consciència existencial, hi
haurà espiritualitat però no necessàriament religió.
Aspectes com l’educació, la cultura, l’entorn social o un moment concret de vida perso-
nal, definiran indubtablement el que cada persona conscientment o inconscientment es-
culli per si mateixa.
A continuació m’agradaria llegir-vos un text amb el qual jo ressono molt i encara no tinc
clar si és religió o espiritualitat.
“Un ésser humà és part d’un tot que anomenem “univers”, una part limitada en el temps i
l’espai. Aquest ésser humà s’experimenta a si mateix, els seus pensaments i sensacions
com una cosa separada de la resta, en una mena d’il·lusió òptica de la seva consciència.
Aquesta il·lusió és per l’humà com una presó que el limita als seus desitjos personals i a
sentir afecte per unes poques persones properes a ell. La nostra tasca com a essers hu-
mans ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó, ampliant el nostre cercle de compassió per
incloure a tots els éssers vius i tota la naturalesa en el seu esplendor. Ningú és capaç
d’aconseguir-ho del tot, però la lluita per aquest èxit és en si mateixa una part de l’allibe-
rament, i una base per a la seguretat interior.”
Albert Einstein. Patiment i compassió humana,1950
New York Times, 29 de març del 1972. | Traducció al Català: Claudia Fernandez
Guió: Claudia Fernández Guevara El punt de l’interrogant Arenys de Mar, 5 abril 2022
