Quan sentim parlar de la mort. Què és el primer que ens ve al cap? Quins sentiments apareixen dins nostre? Com reaccionem?
Estem immersos en l´era tecnològica on tot és controlat biomecànica- ment. La societat on vivim està obsessionada pel materialisme, consumisme, el progrés, la joventut, el sexe i el poder. Ens reforcen constantment els valors del més fort i de l’immortal, a més, ens eduquen aïllats de l’essencial i de la natura. Portem un ritme de vida establert on mai tenim temps de res i on utilitzem la major part de les nostres energies a treballar i a aconseguir comoditats materials i superficials. Ens eduquen a través d´una pedagogia basada en aquests valors. Hem creat una societat que encara rebutja i nega la mort dels altres i sobretot de la pròpia . Ens costa acceptar la idea que som mortals, fràgils i vulnerables.
Les conseqüències a curt, mitjà o llarg terme fa que no tinguem l´oportunitat de preparar-nos tot i que la mort és l’únic que sabem amb certesa que arribarà d’ençà que naixem. I quan arriba una inevitable experiència de mort propera, fa que l´enfrontament amb aquesta es converteixi en una experiència molt negativa i brutal. Es creen situacions insostenibles, molt estressants i de gran impacte emocional. Què podem fer al respecte?
Parlar ajuda en la presa de consciència, adornar-nos del caràcter inevitable de la nostra existència i qüestionar-nos, preguntar-nos pel sentit de la nostra vida/mort. Després acceptar-ho i acceptar els sentiments de por que se’ns generen. Tot això passa per un camí introspectiu de creixement on és probable que la visió que tinguem de la vida, de les coses, dels altres i inclús de nosaltres mateixos, canvií.
Poder parlar de la mort ajuda a trobar un sentit, a acceptar, a viure-la amb naturalitat, a viure millor, amb consciència.. A estar en definitiva més preparats per morir. Per tant. Puc parlar de la mort? Si us plau, parlem-ne. Ana Solanes
L’art de saber morir
Molt aclaridor l’Snoopy en contestar al Charly.
Cada dia hem de deixar anar coses que ens lliguen en aquesta vida i no ens deixen viure. La pressió constant de tantes coses que no ens deixen ser, seria el motiu que hauria de fer discernir entre què volem de la nostra vida. Tenir o ésser? Quantitat o qualitat?
Sovint ens agafem a cordes, patrons establerts, que no són, ni de bon tros, el contingut essencial de la nostra vida; estem vivint la vida dels altres i no sabem viure la pròpia.
L’art de saber morir cada dia, serà el despertar que el més important és viure cada dia el teu, el meu ara i que fer morir les coses que no ens deixen ser, farà que prenem consciència que el viure no té res a veure amb la mort. Cal aprofundir sobre aquest afer, puix que ens hi juguem molt, la Vida plena i amb sentit.
Cert que vivim endormiscats i com que no volem aprofundir amb la capacitat evolutiva que posseïm, seguim uns models establerts de la societat que fan que ens precipitem a un abisme sense sentit. Per això fa por parlar i debatre sobre la mort, perquè aprofundir sobre la vida fa por.
Apostem per a fer art de què tenim entre les mans! Esculpim la nostra vida i dibuixem-la tal com la volem!
una pel.licula que ens hi pot ajudar sobre el text anterior
“Sovint ens agafem a cordes, patrons establerts, que no són, ni de bon tros, el contingut essencial de la nostra vida; estem vivint la vida dels altres i no sabem viure la pròpia.”
Joan Salvador Gavina:
escolteu aquí el programa
https://enacast.com/radioarenysdemar/#/programs/elpuntdelinterrogant/radioarenysdemar_podcast_8599