Quan sentim parlar de la mort. Què és el primer que ens ve al cap? Quins sentiments apareixen dins nostre? Com reaccionem?
Estem immersos en l´era tecnològica on tot és controlat biomecànica- ment. La societat on vivim està obsessionada pel materialisme, consumisme, el progrés, la joventut, el sexe i el poder. Ens reforcen constantment els valors del més fort i de l’immortal, a més, ens eduquen aïllats de l’essencial i de la natura. Portem un ritme de vida establert on mai tenim temps de res i on utilitzem la major part de les nostres energies a treballar i a aconseguir comoditats materials i superficials. Ens eduquen a través d´una pedagogia basada en aquests valors. Hem creat una societat que encara rebutja i nega la mort dels altres i sobretot de la pròpia . Ens costa acceptar la idea que som mortals, fràgils i vulnerables.
Les conseqüències a curt, mitjà o llarg terme fa que no tinguem l´oportunitat de preparar-nos tot i que la mort és l’únic que sabem amb certesa que arribarà d’ençà que naixem. I quan arriba una inevitable experiència de mort propera, fa que l´enfrontament amb aquesta es converteixi en una experiència molt negativa i brutal. Es creen situacions insostenibles, molt estressants i de gran impacte emocional. Què podem fer al respecte?
Parlar ajuda en la presa de consciència, adornar-nos del caràcter inevitable de la nostra existència i qüestionar-nos, preguntar-nos pel sentit de la nostra vida/mort. Després acceptar-ho i acceptar els sentiments de por que se’ns generen. Tot això passa per un camí introspectiu de creixement on és probable que la visió que tinguem de la vida, de les coses, dels altres i inclús de nosaltres mateixos, canvií.
Poder parlar de la mort ajuda a trobar un sentit, a acceptar, a viure-la amb naturalitat, a viure millor, amb consciència.. A estar en definitiva més preparats per morir. Per tant. Puc parlar de la mort? Si us plau, parlem-ne.                                     Ana Solanes

morir