COM TENIM LES ASSOCIACIONS I LA XARXA DE PAÍS?

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 havia ignorat completament el dret d’associació entre els drets fonamentals… Un “oblit” de la mentalitat de la Revolució Francesa, ja que no es volia veure entitats intermèdies entre l’INDIVIDU i l’ESTAT.

La força de la societat civil en un país es constata, en certa manera, per la riquesa del seu teixit organitzatiu i per la capacitat que té aquest per canalitzar els interessos i identitats dispars que conviuen en una societat. Densitat organitzativa, capacitat de mobilitzar recursos propis i de coordinació entre entitats… Part significativa d’una societat, però no suficient, per explicar el grau de desenvolupament de la societat civil.

Des de la RENAIXENÇA CATALANA (finals S XIX – fins el 1939) hi va haver una munió d’associacions de tot tipus que han conformat el TEIXIT ASSOCIATIU d’aquest País.

Recordem que la RENAIXENÇA sorgeix com a dignificació de la llengua catalana i l’edificació d’una literatura nacional, moviment que esclata com a fruit d’un llarg procés de recuperació de la decadència literària i civil (imposada) dels segles XVI i XVII.

Hi va ajudar la burgesia liberal (sobretot la de Barcelona), amb revistes, editorials, ASSOCIACIONS de tot tipus, a més d’una politització creixent i un panorama cultural molt complet.

En un poble tothom es coneix, els pobres de jugar pel carrer i vagar per camins i erms, els rics de jugar al club i de la tertúlia del casino… Aquesta seria la definició a l’inici del S XX, potser, encara ara, al marge de l’origen social i cultural, la complicitat entre els amics va configurant el caràcter de cadascú. Llavors, el grup esdevé tribu, i l’individu un gregari que assumeix la identitat  de la quadrilla com a pròpia.

Les ASSOCIACIONS són ESCOLES de DEMOCRÀCIA, especialment en la industrialització del País, accés a APRENDRE dels més desfavorits, llegir textos en el Teatre Amateur, cantar sense saber música en els Cors d’Anselm Clavé… L’excursionisme com escola de Natura… Per tant, en aquest Guió del PUNT DE L’INTERROGANT, volem RETRE HOMENATGE a l’esforç de tota aquella gent, com hem dit, de l’Excursionisme, filosofia basada en el coneixement de la terra i de la seva gent, exaltació de la Natura, escola de Vida. Dels Orfeons musicals, dels Cors de Clavé, ingent feinada per incloure cantaires sense coneixements musicals, donada la seva extracció de les classes obreres i treballadores, en general.

Del Teatre d’afeccionats, on feien d’actors, apuntadors, escenògrafs i de tot el què calgués per poder presentar l’obra al públic. Dels Esbarts Dansaires, dels grups Sardanistes, oci, excursionisme, clubs esportius. De les Cooperatives de tot tipus… De les associacions socials d’ajuda mútua a tota mena de necessitats de supervivència, com ara Caixes i Montepios (embrió de bancs sense ànim de lucre….), assistencials mèdics, menjadors socials…. Hi quedaven emplaçats i representats tantes associacions com necessitats individuals i col·lectives. Un SENTIT HOMENATGE a la seva generositat i entrega.

En un principi les poblacions petites no varen viure gaires problemes socials ni polítics, però com que Barcelona era tant propera, se’n feien cada vegada de més grosses, finalment tot el país s’involucrà en els importants fets històrics, sent lògica la resposta solidària, ja que es donava sortida a una situació política i social provocada per la miopia i la barroeria política dels governants espanyols. Per tant, la força repressiva va ser contestada amb la força del poble.

En aquesta Memòria Històrica, l’Estat no te cap interés , ans el contrari. No calia demostrar que hi havia un vincle amb el moviment obrer, qualificat d’enemic, només era necessària que les autoritats del règim ho corroboressin sobre el paper, a vegades una denúncia d’algun veí, una sospita, una enemistat… I la requisa i l’espoli també va afectar les cooperatives de consum, habitatge, d’educació, de treball o producció, de socors mutus i caixes rurals i d’estalvis. El 1936 hi havia en funcionament 280 cooperatives de consum i unes 600 cooperatives de camp o sindicats agrícoles, totes elles espoliades, tema irresolt de les entitats extingides pel franquisme el 1939 i que no van sobreviure a les quatre dècades de la dictadura. Després de la Guerra Civil varen desaparèixer el 90% d’aquestes associacions.

Encara avui dia, l’Estat no té cap interès per tornar el patrimoni espoliat, i d’altres ni tan sols saben que aquest Estat, és propietari de l’immoble i algunes associacions han iniciat llargs i esgotadors processos de demanda, que sovint han estat infructuosos.

Avui volem fer esment de les ASSOCIACIONS Culturals, de Lleure, la supervivència de la cultura popular tradicional i la seva capacitat de resistir condicions adverses.

Quan l’esforç individual no es suficient, apareixen entitats que ajuden a recuperar la memòria història, com els orfeons, els centres excursionistes, el Teatre Amateur, embrió i llavor del Teatre Professional, els Ateneus… mentre en van creant noves institucions, com l’ Institut d’Estudis Catalans, o recuperant les antigues, com la Universitat de Barcelona, i els darrers anys, les Aules Universitàries.

La cultura en un País sense estat com Catalunya és un dels factors decisius per tramar la seva cohesió i el seu sentit de col·lectivitat. Alhora que sobreviure a l’univers de la mundialització i la invasió mediàtica, com a minoria etnolingüistica a la seva pròpia llar. I que, alhora, es veu obligada a protegir, segons la ideologia multiculturalista predominant, les diverses cultures immigrants, així com aquelles que no pertanyen a la seva pròpia dins el seu territori i àmbit.

I en qüestionem  el seu PRESENT i FUTUR, malgrat tenir avui en dia, unes 24.000 entitats amb 510.000 persones voluntàries vinculades, i a més de 1.550.000  persones associades.

  • S’ESTÀ AFEBLINT LA FORTALESA DE LA SOCIETAT CIVIL CATALANA I  ES PODRIA ESVAÏR EN UN FUTUR PROPER?
  • ÉS NECESSÀRI, ENCARA, EL TEIXIT ASSOCIATIU?
  • HA PERDUT FORÇA LA PROPENSIÓ CIUTADANA EN IMPLICAR-SE EN PROJECTES CULTURALS?
  • Tenint en compte que en els més de 150 anys d’existència del TEIXIT ASSOCIATIU, ha passat de ser DIRIGIT a ser AUTOGESTIONAT, hi ha el mateix INTERÉS?

El nostre AGRAÏMENT als que avui, en representació de les vostres entitats, ens acompanyeu per parlar-ne.

           Rosa Puertas i Blanch

Música:    LES FLORS DE MAIG    –  Anselm Clavé

Pel·lícula sobre la obra de teatre de Salvador Espriu : LAIA

Dirigida per Lluís Danés

Bibliografía:

Salvador Giner,  Història del pensament social

Josep San Martin Morant – Tesi Doctoral UAB 2009 (fundació bofill.cat)

Joan M.Puiggròs i Modolell – GERMANOR

Rafael Vallbona – SWING