Com puc gaudir descobrint la realitat? Guió de Fina Trullàs per el programa “el punt de l’interrogant” del dia 11-4-2023
Primer de tot, per parlar de realitat, m’agradaria contextualitzar-la dins nostre. La nostra realitat pot ser diferent per a cada persona, ja sigui pel moment que vivim, l’època, l’entorn; les coses que passen al nostre entorn, poden modificar la nostra realitat?
Per exemple, si tanquem els ulls i ens imaginem un riu, cadascú de nosaltres imaginarem i definirem el nostre riu; tot i que la paraula és la mateixa per a cadascú de nosaltres, cada persona tenim la nostra idea d’aquest riu, que ve determinada per la pròpia experiència vital, potser pel primer cop que el vam veure, que el vam tocar, per qui ens acompanyava en aquell moment?… Si parlem amb les persones properes, ens adonarem que cadascú té un concepte de la mateixa paraula.
La nostra realitat també pot estar modificada per la regularització dels neutotransmissors; per exemple: si tenim el cortisol molt alt, la nostra visió serà més negativa, per la percepció de la necessitat de sobreviure al perill; en canvi, si el cortisol està més regularitzat, dins dels nivells de tolerància, la vida la veurem d’un altre color.
Acceptem la nostra realitat, aquí i ara; és efímera però alhora intensa: cada pas que fem és una nova petjada; com una nova realitat del que hem viscut i d’allò que ens queda per viure. “En realitat, moments intensos i reals poden ser percebuts com a tals.”
Ens és molt fàcil jutjar els altres a partir de la nostra realitat, però tinguem amb compte que la nostra bojeria pot ser la realitat d’una altra persona. Com ja hem dit abans, la nostra història ens pot determinar, com també ens determinen els traumes que hem patit o percebut al llarg de la nostra vida. A vegades ens fan veure la realitat d’una manera o altra des d’una consciència o des d’una altra.
Molts cops necessitem aferrar-nos als nostres somnis per poder crear la nostra realitat. En situacions complicades, és molt important utilitzar estratègies com ara fer volar la imaginació, la creativitat, inventar un altre món, un altre moment… i situar la ment en un altre espai. Aprendre a mentalitzar també és aprendre a crear una altra realitat per sobreviure a les adversitats, sortir-ne enfortits i gaudir més de la realitat que estem percebent. La realitat és relativa? com el plaer? el dolor? que percebem i cadascú de nosaltres té la seva finestra de tolerància.
Tothom tenim el desig d’adherir-nos a la realitat, d’apropar-nos-s’hi, d’intervenir-la per poder dur a terme els propis desitjos, objectius , valors… per acabar creient que es tracta de necessitats més o menys bàsiques. Pot esdevenir una manera de prendre una decisió, una manera d’aixecar-se cada matí per poder conduir el nostre veler cap a nous rumbs, noves terres a conquerir, simplement valorar allò que tenim… però molts cops, aquesta realitat no concorda amb els nostres desitjos i, quan aquesta no ens agrada, què passa? Ens frustrem? Busquem noves realitats? Quin nivell d’adaptació tenim? Serem capaços d’equilibrar el nostre sistema polivagal?
Emocionalment pot resultar complaent o devastador, pot comportar un esforç increïble anar contracorrent tot i que ho creiem necessari per viure el present; l’aquí i ara, ens ajuden a agafar aquest nou rumb que potser no sempre flueix com ens agradaria.
Podem afirmar que la realitat és objectiva perquè la podem tocar, subjectiva perquè la percebem i constructiva perquè l’edifiquem a partir d’allò que vivim a la nostra societat.
Els models que utilitzem per construir una realitat són: l’idealista (la ment), el mecanisme (l’estructura) i el dialèctic (el constrast d’idees). Tenim una tesi, fem una contratesi, argumentem, arribem a conclusions i tornem a idear una antitesi… i anem repetint aquest procés fins a constuir la realitat que concordi amb el tot.
Prenguem-nos un moment i trobem el nostre riu, el que ens omple, el que ens satisfà… Gaudint de la nostra realitat…?
Gaudim del riu i de la nostra capacitat de resiliència.
