Per a elaborar aquest tema tan intrínsec a la nostra vida, personal i col·lectiva, he consultat dos llibres i diferents articles, a més de la pel·licula “LA VIDA ES BELLA”.

Sembla que comenci el tema pel final… quan es diu la bibliografia del tema!

Del llibre SÀPIENS,amb la seva breu història de la humanitat, es fa la pregunta de si els humans, són més feliços a mesura que la Història progressa? Com serà el nostre món d’aquí a mil anys?

I d’en FrancescTorralba: MÓN VOLÀTIL, que presenta el seu llibre a partir d’antics plantejaments filosòfics sobre la VIDA, remuntant-se al “Món Sòlid que s’esvaeix en l’aire” de Karl Marx al s XIX. Per anar al “Món Líquid” de Zygmunt Bauman al s XX, per arribar al Món Volàtil de Francesc Torralba al 2018.

O sigui, estem parlant de com s’elaboren els “MAPES” per a viure passant pels tres estats físics: sòlid, líquid, gasòs = volàtil (aire).

Buscar referències en un MÓN VOLÀTIL, ens causa incertesa i angoixa, ja que els nostres peus s’han quedat “sense terra ferma”, i això ens causa malestar i ens desorienta. La pèrdua es fa difícil d’acceptar i aferrar-se a allò que és efímer i haver d’actuar en contextos d’incertesa ens porta a la nostra capacitat de RESILIÈNCIA per entendre el “mapa” pel qual hem de transitar en un món en constant  transformació, al qual ens hi hem d’adaptar per viure-hi, món dominat per la incertesa, la hiper acceleració i l’excés d’informació.

Els joves s’hi adaptan millor, tot i que cal educar-los en la resiliència. Tot i així, ens és difícil planificar l’itinerari que es voldria… I la pregunta que ens fem és

  • PER QUÈ M’HI HAIG DE COMPROMETRE ARA? (a quina feina, estudi, parella, on vull viure, etc.)
  • HEM D’ACCEPTAR SENSE DUBTAR? Ull en caure en dogmatismes o allò de “ abans era millor…” ja que acceptar la volatilitat ens podria portar al seu contrari: els fonamentalismes…
  • ENS CAL REFER EL MAPA DEL NOSTRE ITINERARI EN LES DIFERENTS ETAPES, MOMENTS,… SER DÚCTILS?
  • QUÈ ÉS ALLÒ QUE ROMAN? SI T’HI AFERRES ET PORTA AL PATIMENT?
  • TENIR VIDA PLENA VOL DIR TENIR LA VIDA OCUPADA? Pot ser per escapar de la buidor?

La hiper acceleració (Luis Duch) ens porta a no tenir temps per escoltar? Per criar una criatura? Per cuidar les plantes?    Els col·lectius lents, la dependència, la malaltia, el fracàs, la mort, …la societat els tolera? O podria ser una imatge fictícia de la PUBLICITAT, i després ve un bany de realisme?

Creiem que un altre món és possible? L’anhel d’un altre món on, per exemple, les Institucions siguin transparents, justes… un món més just, una societat més harmònica, de ser feliç… o d’uns valors nous… o, fins i tot, un retorn al “món sòlid”?

Estem fets per PASSAR, i estimar la vida quan la vida fa mal és un dels aprenentatges més difícils i més necessaris (Lluis Llach). Aprofitar per a prendre’n consciència,reconèixer i expressar el que sentim.

Acabo recomanant  el film LA VIDA ES BELLA amb el seu missatge de que la vida no és el que un vol…està plena de problemes i dificultats, entrebancs a cop insalvables… i no es tracta de veure’ls sinó d’ajudar a resoldre’ls amb la millor actitud , de que no tornin a repetir-se, d’aprendre de tots els “moments”.

Rosa Puertas

SÀPIENS , Yuval Noah Harari

MÓN VOLÀTIL, Francesc Torralba

LA VIDA ES BELLA, Roberto Benigni , MÚSICA Nicola Piovani