🔊 Escolta el pòdcast
Guió de Maria José Leiva
Sembla, que viure en el passat comporta nostàlgia i a vegades depressió. Ubicar-nos en el futur i la incertesa que comporta, ens crea neguit i angoixa. Tot i escullir lliurement, (donant per certa aquesta, molt discutible possibilitat); trobo interessant preveure les conseqüències d’ambdues opcions.
La vida està en l’instant present. Perquè l’instant present és l’únic que existeix. (I, mentre ho estic dient, ja s’està anant). Això és molt fácil dir-ho i gairebé tothom ho sabem. Ara bé, viure-ho el dia a dia, ja comença a complicar-se. Acceptar abraçar i agrair totes les experiències viscudes que ens han portat a on som ara; pot ser sanador. No sempre és fácil i, a vegades, necessitem d’ajuda externa.
Acceptar, abraçar i agrair l’instant present, (porque “todo tiene un por qué y un para que”, com diu l’Emilio Carrillo) implica confiança en la Vida: “Reconèixer el que és”, -diu Bert Hellinger.
L’Eckhart Tolle també diu que resistir-se o discutir-se amb “el què és” no te cap sentit i és inútil. El passat és un obstacle quan ens immobilitza i està clar, no ens deixa avançar.
Fugim del present per evadir-nos de situacions que ens sembla que no podem sostenir. Per què no afrontar-les? Tenim una força interior que no ens la creiem. I, si ens cal, sempre podem trobar l’acompanyament d’algun Company i/o profesional.
Us i ens invito a l’autoexploració: On estic ubicada la major part del temps? On és el meu pensament? .
Enfocant-nos en la respiració i en les sensacions del cos; ens tornaràn al moment present cada vegada que ens descobrim fora.
Maria Jose Leiva Blazquez
