Què són els sistemes de creences i per què els necessitem?

Imagineu-vos que avui és el primer dia de treball en una empresa on us van dir que faríeu tasques administratives amb un ordinador, arriba el moment de seure al lloc de treball, encendre la màquina i la pantalla es mostra fosca només amb un cursor que fa pampallugues, esperant que comenceu a teclejar zeros i uns, que és el llenguatge natural de les màquines. Tothom en aquella oficina sap treballar així i s’espera de vos que la feina surti amb rapidesa i eficàcia.

La sensació és de desconcert, d’estar fora de lloc i no entendre res, com si fóssiu a un altre planeta. La màquina no canviarà de llenguatge perquè el binari és l’únic que entén, però vosaltres necessiteu urgentment un sistema de traducció del llenguatge humà al llenguatge màquina, per tal de poder interactuar i fer-la funcionar, d’això se’n diu una interfície.

Els darrers descobriments en física quàntica ens mostren un univers que escapa a la nostre comprensió, un especialista en aquesta matèria em va dir que aquests descobriments els havien fet per formulació matemàtica, no pas per procediments empírics, car la lògica quàntica escapa completament a la nostre lògica i per tant, a la nostre comprensió. Per explicar els fenòmens quàntics no es pot recórrer a cap exemple conegut, perquè qualsevol exemple conegut es dins de la lògica humana i la lògica de l’univers està per damunt de la lògica humana. El nostre cervell és tant complex que no el podem comprendre i si els féssim més senzill per tal de poder comprendre’l, llavors seriem tant simples que no el podríem entendre, ergo un sistema no es pot comprendre a sí mateix.

No comprenem el llenguatge (o la lògica) del nostre cervell ni de l’univers i no el comprendrem mai, però tenim la necessitat d’interactuar-hi, d’utilitzar-ho per viure i sobreviure, no ens podem quedar paralitzats, necessitem una interfície, com abans amb l’ordinador. Necessitem un sistema, que encara que sigui rudimentari, imperfecte i molt esquemàtic, ens permeti funcionar.

Els homes i dones de l’Antiguitat necessitaven comprendre bàsicament com funciona la natura, per què morim, per què envellim, per què gaudim i per què patim. La resposta exacte no la tindrem mai perquè escapa a la nostre comprensió, però podem formular un sistema lògic que hi doni sentit, i van néixer els sistemes de creences, religiosos, mitològics, filosòfics …. tots son sistemes de pensament que intenten trobar una lògica que faci el mon, la vida, la mort més comprensible, més acceptable.

Els sistemes de creences son interfícies que redueixen la lògica del mon a la lògica humana per tal de facilitar la interacció i la gestió del nostre propi jo.

També és cert, que aviat alguns individus molt espavilats van veure que els sistemes de creences eren una fabulosa interfície per gestionar col·lectius i fins i tot per a manipular societats senceres i va néixer el Poder.