¡No!
Aquesta paraula té connotacions negatives… No ens agrada que ens diguin que no… Però quan algú diu que no, realment està obrint un espai de reflexió, es posa en evidència que hi ha alguna cosa que cal parlar.
Quan diem que NO estem expressant el nostre sentiment de que no estem disposats a acceptar alguna cosa, estem expressant que alguna cosa ens incomoda… estem establint un límit per a nosaltres, un límit que necessitem i és sa. Però socialment dir que NO sembla que sigui de mala educació, no està ben vist ser incòmodes, o contrariar… ens han educat per ser amables i complaure els altres…
I diem que sí sense abans pensar en nosaltres, com ens afectarà aquesta decisió, si ens convé o no, si estem disposades a realitzar conscientment aquest sí que donem…
Per què hem de dir que NO?

Dir que NO és bo per a nosaltres, ens posiciona en front els altres i ens ajuda a pujar l’autoestima. Dir que NO, és una opció que ocupa el 50% d’una resposta, l’altra 50%, l’ocupa el SÍ. Però el que hem de saber és que dir NO, només té valor en el moment en què es formula, perquè després d’una bona explicació i d’un bon enteniment es pot convertir en un SÍ, el No s’ha de saber pronunciar i el que passa es que no hem après a fer-ho, llavors es veu com un acte de rebel·lia. Però la rebel·lia forma part de la nostra llibertat individual.
Així doncs partim de què hi ha límits, límits que es troben entre el que jo penso i el que pensen els altres.
Perquè es bo que hi hagi límits?

Crear límits sans i dir que no quan cal, quan els altres sobrepassen i envaeixen el nostre territori, dir que NO quan cal és establir la frontera entre el que estem disposats a fer i el que no, deixar clara la nostra postura, es autoafirmar-se i estimar-se a un mateix
No deixar que es traspassin aquells límits personals tenen molt a veure amb la dignitat personal, amb el saber el que és bo per a un mateix…
Si sabem posar aquests límits sans evitarem sobrecarregar-nos de tasques que no podrem complir, que ens costaran de fer, que fins i tot no voldríem fer, però hem acceptat per quedar bé. I això ens crea tensions innecessàries.
Ens permet ser sincers amb nosaltres mateixos i amb els nostres compromisos, i ser conscients de fins a on podem arribar.
I llavors per què diem Sí en comptes de dir que NO?

Per no ferir, per no quedar malament davant la galeria, perquè no ens posem en contacte amb el nostre ser interior per veure el que necessita de veritat…
Això vol dir que sobreposem la voluntat dels altres per sobre de la nostra, i així podem transgredir els nostres valors morals i ètics només per pertànyer a un grup i no ser diferents als altres. Crec que també hi ha un problema de valentia, en decidir que una cosa no està bé seguint els nostres valors i desmarcar-nos de la majoria o dels altres.
I què passa quan som fidels als nostres valors i idees pròpies?

I quan som capaços de dir que NO, es produeix una sensació d’alleujament, de treure’s pedres de la motxilla.
Així que quan no ens agradi una situació o alguna acció d’algú li hem de deixar clar que no ens ha agradat, que no és correcte i que no ho torni a fer. Això és una forma d’estimar-nos, de protegir-nos i autoafirmar-nos.

I a tu, et costa dir NO?