És necessari tenir un propòsit de vida? Guió de Maria José Leiva, per el programa del punt de l’interrogant del dia 26-4-2022
Si… i també no.
És que “Viure” no és un propòsit suficient?
En situacions complicades, només el fet de decidir viure, pot arribar a ser l’únic propòsit.
Si la meva ànima va escollir encarnar i néixer a un lloc i amb uns pares determinats acceptant experimentar una successió de situacions que componen la meva existència aquí; va decidir també el meu destí o programa?
Ens hem preguntat alguna vegada si la vida mateixa té un propòsit per a mi? O, sóc jo que el decideixo?
No puc dir si és necessari o no tenir un propòsit de vida; el que si crec i estic ben segura és que mentre som i existim aquí; tot i tots som necessaris amb propòsit o sense.
Segons les constel.lacions familiars de Bert Hellinger, cal dir als pares: “Gràcies per la vida, això és el més gran i va ser suficient. Ja tinc el que necessito i del que no em vàreu poder donar, me n’ocupo jo ara”.
I sí. Cal ocupar-se’n. Perquè cada instant o moment que passa no el tornarem a tenir. I aquest instant present és l’únic de què disposem.
La paràbola dels talents de l’Evangeli diu…
«Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo…”
Què en fem dels nostres talents? Son els meus talents o dons els ingredients per elaborar el meu propòsit de vida?
Reflexionem-hi? Maria José Leiva Blazquez https://www.youtube.com/watch?v=P-BCjFEu9Wo
