Qui defineix la identitat sexual?

A la Natura existeixen animals hermafrodites, es a dir, que tenen òrgans sexuals masculins i femenins, pot ser al mateix temps o de forma successiva. Però l’autoreproducció no és el sistema més freqüent, només en animals que per circumstàncies tenen dificultats per aparellar-se.

Diferenciar les funcions sexuals és un recurs biològic per assegurar la supervivència de l’espècie millorant el seu codi genètic. La clau de volta per a la supervivència és la capacitat d’adaptació dels organismes, o t’adaptes o desapareixes.

Si els individus d’una espècie son hermafrodites, també es reprodueixen els individus menys adaptats, per tant, s’incrementen les possibilitats de nous individus inadaptats i el col·lapse de l’espècie. En canvi, si només tenen accés a la procreació els millors adaptats, es produeix una depuració dels defectes i una millora del codi i únicament el codi adaptat prospera i es propaga.

Aquest és el sentit de la diferenciació sexual. Hi ha molta bibliografia sobre el tema, així que no m’estendré.

Hom podria pensar que en la reproducció només es transmet material genètic i el que podrien dir  “plànols de construcció d’un organisme” i és cert, es transmet material orgànic i dins la informació de com s’ha d’organitzar, desenvolupar i construir, per exemple un ésser humà, però això no és tot, és transmet molta més informació, precisament tot allò que ha après l’organisme que s’adapta a les condicions mediambientals.

Fa uns mesos dues biòlogues  d’Arizona suggerien en un article publicat a Bioessays que és possible que les cèl·lules fetals produeixin substàncies químiques que influeixen en la biologia de la progenitora, cosa que permet al fetus manipular la mare des de dins. Algunes cèl·lules podrien ajudar a mantenir la salut de la mare com, per exemple, guarint-ne les ferides. Si un fetus troba la manera de modificar la biologia de la seva progenitora perquè li dediqui més recursos, tindrà més probabilitats de sobreviure fins a l’edat adulta i reproduir-se.

Per altre banda, segons publica el doctor Felipe Vilella a la revista ‘Development’ el fluid que lubrica l’endometri de les dones durant el seu cicle menstrual segrega unes minúscules molècules amb informació genètica de la mare. En un experiment amb ratolins, els científics valencians van descobrir que aquests microRNA de l’endometri matern són capaços de viatjar fins a l’interior de l’embrió i són capaços de modificar genèticament algunes regions del seu genoma. Entre les implicacions d’aquesta troballa, per exemple, la mare d’un embrió fecundat amb un òvul de donant podria modificar la informació genètica del seu futur fill.

Existeix la diferencia de gènere, per raons evolutives i per aquesta diferència hi ha processos biològics i químics que son diferents en un home i en una dona, però no tenen a veure amb la identitat sexual, perquè aquest concepte és social, no biològic.

Protegir les dones embarassades d’amenaces exteriors a la tribu és la projecció social dels mecanismes biològics que acabo d’explicar, aquesta projecció social és una conducta adaptativa, com d’altres, amb la diferència de que és col·lectiva i no individual.

Com a tal conducta adaptativa queda enregistrada a nivell cel·lular i es transmet juntament amb tota la resta d’informació genètica d’una generació a altre.  La interacció social i la cultura reforcen o alteren (adaptació) aquestes projeccions socials.

Explicat d’una forma més senzilla, la projecció social dels mecanismes biològics son conductes, que es manifesten en accions, rols i arquetips, aquests rols es reforcen o es transformen amb la cultura i els costums socials. La identitat sexual és una construcció social que respon a les necessitats adaptatives en un espai i temps determinat i tot allò que és social, té repercussions econòmiques i aquestes tenen a veure amb l’exercici del poder.

Uns determinats arquetips i rols socials dels homes i dones tenen sentit en un espai i moment determinat, però la seva adaptació evolutiva pot entrar en conflicte (i entra) amb els interessos econòmics i del control social, és per això que religions i sistemes polítics en perfecta simbiosi, sovint interfereixen en una esfera tan personal i íntima com és la identitat sexual.

És la Natura qui defineix què és mascle i què és femella, però està a les nostres mans definir (o no) que és un home i què una dona.