Guió del dimarts, 21 de Març del 2017

Educar o ensenyar, educar o manar, eduquem a què? Per mi educar és ensenyar al nen o nena des de petits a conviure entre altres, a ensenyar unes normes socials que permetin viure en llibertat y no passar al llibertinatge. Hi ha normes morals, n’hi ha d’ètiques i d’altres.
I com hauria de ser l’educació? Doncs sempre des de l’amor. Estimem els nostres fills, i volem el millor per ells, que el dia de demà siguin homes i dones socials i lliures, persones de profit, volem que respectin als altres i que es respectin a ells mateixos dins d’un entorn que a vegades pot arribar a ser molt dur. Ensenyem el que està bé i el que està malament.
I la realitat quina és? Que avui dia tenim molts factors que hi interfereixen en l’educació. Tot sembla fàcil i que no hi ha d’haver problemes, per la realitat es ben diferent. El nen o nena neixen amb un caràcter i personalitat propis, són curiosos, aventurers, llençats, tímids, quiets o moguts. Es tenen dos fills i les fórmules aplicades per educar-ne a un, a l’altre no serveixen. N’hi ha que són rebels i fan el que volen.
I un altre factor que tenim avui dia són les obligacions paternes de la feina, i els problemes per conciliar la vida laboral i familiar. I les presses exigeixen uns resultats ràpids i al moment. A vegades tenim més paciència i d’altres menys.
Educar amb amor vol dir temps i dedicació per part dels pares, vol dir tenir paciència, i és que no hi ha res més bonic que transmetre els nostres coneixements als altres. Amb l’educació afirmem la nostra continuïtat intel·lectual, ètica i moral al llarg del temps, generació darrera generació.

Quan eduquem des de la por?, Jo crec que ho fem quan els factors estan en contra i volem resultats ràpids, o quan perdem la paciència. I no arribem a percebre el mal que fem, així creem un munt d’inseguretats als nens i que els hi duraran tota la vida. I el més gros és que no en som conscients.
Un altre punt que cal tenir en compte és que eduquem amb por quan nosaltres en tenim a perdre l’autoritat, a perdre poder, a què el nen no ens faci cas, i el més curiós és que el resultat d’educar d’aquesta manera és quan ens alineem més a què ens perdin els respecte com a pares. I així creem també un entorn hostil, de càstig que mai pot ser bo, empitjorant una relació pare-fill, fill-pare que el dia de demà quan el nen es faci més gran passarà factura.

Quan eduquem des de l’amor, es crea un bon ambient, una bona relació amb les parts implicades, en creen vincles positius que perduraran al llarg del temps, es transmet seguretat per viure i conviure en societat; i per saber sobreposar-se als problemes que porta la vida.
I sí entenc que educar amb amor no vol dir consentir-ho tot, estimar i voler el millor pels altres a vegades vol dir renyar i corregir, vol dir avisar quan les coses estan mal fetes o s’actua malament. L’amor no és una estora on tot s’amaga a sota, l’amor vol dir que a vegades ens hem de posar seriosos pensant amb el futur de persones que el dia de demà seran homes i dones que han de seguir el seu camí lliurement i de la millor manera possible.
Podem reflexionar ara moltes coses, per exemple: Com han sigut educats els polítics corruptes d’avui dia?, Com han sigut educats els capellans pederastes? Com la nostra societat ha arribat a tal punt de degeneració ètica i moral? Com s’ha perdut el respecte a l’entorn i al planeta? Com malbaratem i maltractem els béns comunitaris i públics? Tindríem una societat així si aquestes persones s’haguessin educat des de l’amor?
I tu, com has educat? I tu com eduques?

Aquí deixo aquestes incògnites perquè encara hi som a temps de canviar.

************************************************************

ES RECOMANA VEURE AQUEST ARTICLE

DE L’EDUCACIÓ, L’AMOR I LA LLIBERTAT: CRÒNICA D’UNA MARE INQUIETA I EDUCADORA SOCIAL

…..”Modifiquem la mirada vers l’infant…passem del “adultocentrismo” com diu Rosa Jové al “niñocentrismo” i ens adonem que des d’aquesta òptica el nostre fill somriu més i es queixa menys. Resolem conflictes, posem límits, hi ha rebequeries i tot un llistat de fets que evidentment que hi són!! però només mirats amb respecte i entenent que és una necessitat de comunicació de l’infant podem apropar-nos més i millor a la nostra calma per acompanyar-lo.”……

ES RECOMANA AQUEST DOCUMENTAL

http://www.lasmaestrasdelarepublica.com