🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Maria José Leiva | 15/10/2024

Em permeto canviar la paraula “tradicional” que conté el títol d’aquest guió, per “moderna” o “convencional”. La medicina moderna comença tot just entre els segles XVIII i XIX.

Es diu que la humanitat existeix fa 200 000 anys; posteriorment al procés evolutiu de milions d’anys.

Fora impossible arribar fins avui, sense interesar-nos pels temes de salut.

La medicina ha existit des de sempre. Si fins i tot gats i gossos saben quines plantes han de menjar quan es troben malament!

Cada zona devia tenir els seus propis remeis: plantes, minerals, aliments, potser les mans eren la seva medicina integrada a les seves creences i la filosofia de vida.

Per què aquesta medicina (ara si), tradicional no ha arribat als nostres dies?

-La inquisició es va encarregar d’erradicar i eliminar tota persona sospitosa de saber o tenir coneixements per guarir malalties.

Però anem més enrere. Hipòcrates (370 a C), pare de la medicina occidental que va aprendre medicina del seu pare i del seu avi, deia: “Que la teva medicina sigui el teu aliment i l’aliment, la teva medicina”.

I també:

“Per tenir salut és imprescindible estar en harmonia amb el nostre cos, ment i esperit. Prenent consciència i responsabilitat de nosaltres mateixos cada dia.”

Malauradament, d’Hipòcrates només ens queda el popular jurament. El concepte de responsabilitat del que ens parlava fa més de dos mil anys, pràcticament no es contempla avui en una consulta mèdica; més aviat es demana una confiança gairebé cega en el professional com si aquest es tractés d’un mag; i al pacient li toca això: tenir paciència i esperar amb certa passivitat.

I què entenem per teràpies alternatives?

-Tècniques on es busca la solució al problema que la medicina convencional no ha resolt.

També s’anomenen teràpies complementàries. Aquesta seria la resposta a la pregunta que ens fem avui?

Amb qualsevol tractament podem afegir certs aliments, remeis casolans i hàbits beneficiosos. Tots ells poden ser factors coadjuvants per a restablir la salut. Qui ens pot impedir conjugar un tractament convencional amb un d’alternatiu, complementari o la teràpia que triem?

Recordem que una medicina, teràpia, tractament, etc. no és bona o perjudicial per si mateixa; sinó que el seu resultat és subjectiu. Depèn, en bona part, del subjecte o usuari. El nostre cos ens pertany i ningú més que nosaltres sap què li convé. Cal l’autoobservació i l’escolta per conèixer aquest vehicle perfecte anomenat també temple que és el cos. Exercim cadascú la nostra llibertat i la nostra responsabilitat, també (i sobretot); en l’àmbit de la salut?

Maria José Leiva Blazquez

El millor metge ets tu. Antic programa setmanal de Ràdio Arenys

Bibliografia: Todo se puede curar. Sir Martin Broffman 

Amor medicina milagrosa. Dr. Siegel, Bernie S.

Crònica d’una societat intoxicada. Dr. Joan Ramon Laporte