🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Francina Jaumandreu | 8/4/2025

Avui plantegem una pregunta que es pot emmarcar dins d’un dels temes “tabú” de la societat occidental contemporània. Des que la mort s’ha desterrat de les cases particulars als hospitals i als tanatoris, els nens ja no la viuen com una cosa natural que passa a totes les famílies en algun moment de la vida. En general la mort no és un tema que es tracti obertament a cap assignatura, pel·lícula, o llibre infantil.

Quan un avi mor a casa, es truca d’immediat a una empresa funerària perque vingui a endur-se’l.

Quan l’avi mor a l’hospital, potser els nens s’han pogut acomiadar d’ell abans de morir, però en general les famílies prefereixen mantenir els nens al marge dels hospitals i sobretot dels tanatoris.

En alguns casos els nens s’assabenten que l’avi és mort quan els pares tornen del funeral. Els ho comuniquen quan ha passat tot. I en gairebé tots els casos en que no es dóna als nens l’oportunitat de participar en els comiats, el motiu que hi ha al darrere és la por o el respecte que els mateixos adults senten envers la mort.

Què diuen els experts d’aquest interrogant que ens plantegem avui?

Segons un article publicat per l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, una enquesta que es fa anualment a la Gran Bretanya informa que el 48% dels adults pensa que els nens de menys de 12 anys no hauria d’anar mai a un tanatori ni a un funeral.

Aquesta creença social xoca frontalment amb l’opinió dels experts en psicologia evolutiva i en processos de dol. Adverteixen que no permetre que els nens participin als rituals de comiat dels seus éssers estimats té conseqüències negatives pels nens.

Hem fet un resum dels arguments a favor i arguments en contra perque als nostres oients els sigui més fàcil treure les seves pròpies conclusions.

Els adults que argumenten que no s’ha de portar els nens als funerals pensen:

 Que cal protegir-los d’experiències traumàtiques i estressants.

 Que els nens petits no comprenen el significat de la mort i no saben que es tracta d’un fet irreversible, i per tant no tenen cap necessitat de participar-hi.

 Que les condicions emocionals en què es troba un adult davant d’una pèrdua no són les millors per poder ajudar els nens a afrontar la mort d’un ésser estimat.

Què argumenten els adults i els experts en psicologia i educació favorables a portar els nens als funerals?

 Que la mort comença formar part de l’imaginari dels nens molt abans del que els adults creiem: com a mínim, i encara que sigui de forma ensucrada, han vist morir la mama de Bambi a les pel·lícules de Disney; han vist un gos atropellat; han esclafat un bitxo amb una pedra, han cuidat un ocellet que va caure del niu i al final va morir; han vist programes d’adults a la tele on els maten com a mosques, han jugat jocs de guerra i alguns fins i tot han jugat a matar virtualment en una pantalla. La mort no els és tan estranya.

 Que els nens necessiten els rituals de comiat exactament igual que els adults per poder afrontar la seva pèrdua, gestionar la seva tristesa i transitar el seu dol.

 Que quan no permetem els nens participar en els rituals comunitaris, ells se senten apartats, no només d’uns actes on hi participen tots, sino també de la seva pròpia família.

Com si la seva tristesa fos menys important que la dels adults.

Podríem concloure que quan privem els nens de participar pensant que els estem protegint, en realitat els estem marginant i els estem creant un perjudici pel seu futur. A més estem contribuint a perpetuar el tabú de la mort.

Per ilustrar una mica la teoria, avui tenim aquí el testimoni de dos germans, l’Àlexia, de 14, i el Fernando, d’11. Ells van viure la mort sobtada del seu avi patern a casa, ara fa un any. Ells van estar dos dies vetllant l’avi a casa amb la seva família i van estar presents de forma participativa al funeral i a l’enterrament.

Ens reservem algunes preguntes per ells, que ens ajudaran a posar llum a la foscor.