🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Eva Aixelà | 17/06/2025

Aquesta és una de les grans preocupacions de les parelles quan decideixen separar-se i també un dels grans condicionants a l’hora de fer-ho efectiu.

Per una banda, les parelles que tenen fills habitualment posen més esforç en poder recuperar la relació, mantenir la família i no arribar a la separació justament pensant en les possibles repercussions que pot tenir en els més petits. I malgrat això, una part acaben no trobant la solució, no poden deixar els conflictes del passat enrere i no saben com remuntar el que viuen en el present.

I quan arriben a la decisió final, ja porten un temps en crisis, potser amb conflictes i actituds que ja van donant pistes a els fills de la desconnexió dels pares, de que alguna cosa ha canviat entre ells. Potser els progenitors s’han preocupat molt per disimular el seu estat i s’han esforçat en mantenir la normalitat davant dels fills per no fer-los mal i també perquè estan en el procés de decisió i no hi ha res definitiu.

Però per bé o per mal els números ens fan veure la importància de tractar aquest tema ja que en el  2022, l’indicador de “fragilitat matrimonial” ens diu que el nombre de divorcis per cada cent casaments va ser del 47,3% i malgrat tots no tenir descendencia, hi ha un alt percentatge amb fills a càrrec.

Els nens poden sentir una gran pèrdua, així com ansietat, ira i tristesa, perquè el món, com el coneixen ha canviat significativament i cal fer una adaptació i deixar anar la projecció imaginaria que els dóna seguretat de que els pares sempre estan junts.

Dependrà de com els expliquem el que està passant a la familia, de com es tractin els pares i de l’actitud de cada un dels progenitors,  que els fills es vegin amb la necessitat de convertir-se en salvadors/protectors  de un d’ells, que sentin que han de triar entre els pares o que ocupin el lloc que no els correspon substituint la figura de un dels dos adults. I no oblidem, que els fills menors, tenen tendència a autoculparse i pensar que ells han fet quelcom malament que ha dut a els pares a aquesta situació.

I per evitar que això passi, és important tenir molta cura durant la crisis i saber com comunicar la separació un cop aquesta és ferma.

Els nens, un cop arribats aquest moment, necessiten sentir que els seus pares estan segurs i tranquils, i això no vol dir que els adults no puguin mostrar tristesa, dolor…simplement que saben transmetre que ells, com adults, es fan càrrec de tot, que ho faran el millor possible i que els fills no s’han de fer càrrec d’ells ni del problema. 

Els pares han de vetllar per a que els fills tinguin la certesa que ells dos sempre es mantindran  junts com a pares i que la familia continua en aquest nou format, perquè el vincle no es pot trencar.

Està clar que en les parelles hi han adults que no són capaços de actuar d’aquesta manera conscient, per motius personals, i això farà més complicada la comunicació i la coherencia entre el que es diu i es fa.

Per poder sostenir els fills en la separació cal que l’adult també es pugui sostenir, i aquí entra el treball i procés individual molt recomanable per arribar en aquest punt amb la màxima seguretat, el que els adults fem serà el que donara tranquil.litat o no a els fills.

En la meva consulta, cada cop més, veig a pares units preparan-se per aquest dia i el poder tenir les eines, saber com fer-ho, deixar anar culpes i connectar amb la parella malgrat la crisis sostinguda, els ajuda a poder ser uns pares més presents en aquests moments, uns adults més conscients i a sostenir a cada fill com necessita.

Eva Aixelà  (Terapeuta Sistémica)

Instagram: @evaaixela

Música: No m’ho esperava – Miki Nuñez

Lletra:

I ara no vull parlar-ne
D’aquells contes d’amor i fades
Que m’inventava per poder perdre el nord
I ser aquell que guardava dos mil secrets entre coixins
I no sóc qui pensaves, i ara no sóc qui pensaves

No m’ho esperava, he trobat la sort
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava, no s’agrada tothom
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo

Sembla que tot ha començat
Fent un gran salt amb un comiat
I sento que res serà com ahir
On era fosc, la llum és aquí
I no puc més, res era com m’havia promès
I sí, ja ho sé, he començat la casa del revés
I ara sé que els errors no són en va

No m’ho esperava, he trobat la sort
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava, no s’agrada tothom
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo

No m’ho esperava (no m’ho esperava), he trobat la sort (he trobat la sort)
I he fet de la vida el meu punt de partida
No ho sé fer millor
No m’ho esperava (no m’ho esperava), no s’agrada tothom (no s’agrada tothom)
Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo.